Europa planeja eliminar dos programes clau que aporten 64 milions anuals a l’economia rural de Lleida

Europa prepara una retallada milionària a dos dels principals programes de resiliència, innovació i diversificació de l’economia rural com són el Life i el Leader, que desapareixen del pressupost comunitari segons recullen els seus primers esborranys. Lleida participa en projectes del primer que sumen 50 milions i el segon n’aporta 14 d’anuals.

El medi rural s’enfronta a una descomunal retallada econòmica després de l’últim gir polític de la UE, la Comissió de la qual ha decidit suprimir el programa Life, dedicat a finançar iniciatives de R+D en matèria d’innovació ambiental i productiva, i també el Leader, que impulsa programes de desenvolupament rural, diversificació de l’activitat i creació de serveis locals. Això ha transcendit al conèixer-se els primers esborranys dels pròxims pressupostos comunitaris, en els quals s’elimina l’anomenat segon pilar, que inclou aquest tipus d’actuacions.

La mesura, que es troba en fase de tràmit, amenaça desenes de programes de recerca i desenvolupament que es porten a terme a Lleida, cas del Tiquet Rural. En aquesta cartera conviuen els mediambientals amb els d’exploració, reorientació i finançament d’activitats humanes i econòmiques. Agricultura va llançar fa unes setmanes una convocatòria amb ajuts per set milions que tanca el bloc 2021-2025.

El Leader ha injectat en l’última dècada catorze milions d’euros anuals en l’economia rural de Lleida. El programa 2016-2020, l’últim liquidat, va aportar 15,27 milions al Pirineu Occidental, 14,33 a l’Alt Urgell i la Cerdanya, 12,61 al Segrià i la Noguera, 16,71 a les Garrigues i l’Urgell i 17,56 a la Segarra i el Solsonès.

Paral·lelament, vuit dels dotze programes Life que desenvolupa el departament de Territori tenen algun tipus de desenvolupament a Lleida: Crossfit i Eco Adapt, relacionats amb la transició energètica i el canvi climàtic; Pyrenées4Clima i Midmacc, centrats en la resiliència de la serralada i la recuperació del pasturatge com a eina; Resque-alpyr i Connect Ricotí, per a la restauracion d’ecosistemes fluvials al Pirineu i esteparis al pla, i RedbosquesClima i Goprofor_Med, sobre els boscos i amb el CTFC (Centri Tecnològic i Forestal de Catalunya) de Sant Llorenç de Morunys com un dels seus pilars.

Entre els set projectes, que es troben en diferents fases de desenvolupament, sumen un pressupost conjunt de prop de cinquanta milions d’euros.

Un laboratori ambiental i econòmic

“Es tracta de donar valor. Aquí no només hi ha aus, hi ha insectes i ortòpters, però també agricultura, ramaderia i arquitectura. Els secans són ZEPA (zona especial de protecció d’aus), que són espais protegits en els quals no només hi ha aus. També hi ha una cultura”, explica Adrià Urrea, responsable de la finca Mas de Melons. Es tracta d’una explotació agrària de 1.431 hectàrees ubicada a la zona sud dels secans de Lleida (9 ZEPA que sumen 52.000 ha i la gestió conjunta de les quals dirigeix Jordi Parpal) i en què les tasques de conservació ambiental es combinen amb les activitats econòmiques i l’assaig de fórmules de sostenibilitat i compatibilitat entre elles. “No hi ha conservació sense gestió. Si no es conrea, l’espai desapareix, es tanca”, anota. 

La finca, propietat de la Generalitat des de fa dos dècades, és, potser, un dels exemples més clars del que es juga a Lleida amb la retallada que Europa planeja fer als programes Leader i Life. Aquest últim finança el projecte Connect Ricotí, amb el qual s’estan restaurant 230 hectàrees de mosaic estepari per acollir l’alosa becuda, de la qual només hi ha censats dos mascles (la femella resulta pràcticament indetectable perquè no canta) a Catalunya. És, amb tres aus com la ganga, el còlit negre i el capsigrany i un ortòpter similar al saltamartí com la llagosta roquera, una de les cinc espècies que no habiten en cap altre lloc del país. L’últim cens, de l’any 2016, va detectar la presència de 270 espècies de flora i de fauna. Aquesta línia es combina amb l’explotació 600 hectàrees de cereal de secà amb un cicle de guarets i 200 d’oliveres i ametllers i, d’altra banda, el pasturatge de tres ramats que sumen més de 6.000 ovelles de raça xisqueta.