Josep Dalmau, alcalde de Torre de Capdella: “Volem que el llegat de Conxita Grangé continuï viu”

“Volem que aquest espai sigui de memòria i de reconeixement. No volem que el seu nom es perdi entre papers i discursos, sinó que el seu llegat es visqui, que els nens preguntin i els més grans en parlin”, va dir l’alcalde de Torre de Capdella, Josep Dalmau, en l’acte d’homenatge a Conxita Grangé, un dels símbols de la lluita per les llibertats i contra el feixisme. Nascuda a Espui fa cent anys, el 6 d’agost del 1925, va operar com a enllaç de la Resistència francesa després de tornar la seua família a l’exili a l’acabar la Guerra Civil i va ser, després del seu pas per Ravensbrück, l’última supervivent lleidatana dels camps d’extermini nazis.

Els actes d’ahir van incloure la col·locació d’una placa commemorativa a la seua casa natal, la inauguració de la plaça dedicada a la seua memòria i l’obertura d’una exposició, organitzada pel Memorial Democràtic, que en narra la trajectòria.

“No només homenatgem una persona. Fem un gran pas com a poble”, va anotar l’alcalde, que va recordar que “Grangé va nàixer aquí i volem que el seu nom ressoni aquí per sempre”, va afegir.

El fill de Conxita Grangé, Christian Ramos, va assistir als actes. “Per a nosaltres, la família, aquest és un homenatge que va més enllà: és el reconeixement a tota una vida de resistència i de defensa per la llibertat”.

La jornada d’homenatge va estar presidida pel conseller de Justícia, Ramon Espadaler, qui va anotar que “la memòria ens fa conscients dels fets per impedir que es repeteixin, mai i enlloc”.

Grangé, va exposar, “es va comprometre de jove i, després de passar pels camps de concentració, va tenir la generositat de convertir-se en testimoni per a la resta”.

El projecte de Llei de Memòria inclourà continguts pedagògics, va avançar.