Mig segle de ‘moñacos’: “en el debut vam cobrar mil pessetes i el dinar”

Ens deien que fèiem comèdies de moñacos, esclar. I ens agrada molt la paraula titella, encara que cada tècnica té el seu nom: marioneta (amb fils), guinyol (amb guant), titella de taula...”, expliquen Paco Paricio i Pilar Amorós, que aquesta setmana compleixen 50 anys donant vida als moñacos com Los Titiriteros de Binéfar.

Van aixecar el teló com a professionals fa 50 anys (es compleix aquesta setmana) a l’envelat de la Fuliola, amb un repertori que va incloure el conte popular interpretat amb titelles El hombre feliz, màgia amb El mago mudo i la seua endevinació de cartrons i música amb Antón Pirulero, que porta mig segle saltant d’espectacle en espectacle. “Havíem fet alguna funció, però aquesta, l’agost de l’any 1975, va ser la primera en què vam cobrar: mil pessetes (sis euros d’avui) i el dinar”, recorden.

Per aquelles dates estaven acabant Magisteri a Lleida, i compaginaven els estudis amb els primers assajos. “Vam començar a Binèfar, en un taller que vam muntar en una casa que ens va prestar una amiga, Pili Gibanell. Allà apreníem un ofici que ens va transmetre Gerardo Duat, de Sant Esteve, que l’havia après amb Ezequiel Didó, de Terrassa”, expliquen.

Durant uns anys van compaginar, més que van alternar, l’ofici de titellaire amb el de mestre. “Sempre tenia a classe un teatret que fabricàvem amb la capsa de cartró d’una nevera. Era una eina pedagògica molt interessant, de vegades venia el Paco i m’ajudava”, recorda la Pilar. “Els titelles són més que entreteniment, són un element mediador que porta a la comunicació”, anota el Paco.

Amb el temps passarien com a mestres per Organyà i per Odèn, on participarien en noves tècniques pedagògiques que incloïen l’intercanvi de professors amb Alinyà, i pel Centre de Titelles com a titellaires. Comencen a dedicar-se en exclusiva a l’art escènic el 1986, i un any després naix un dels seus personatges centrals, El Bandido Cucaracha, que narra la història del bandoler Mariano Gavín. El seu pas per la Fira de Tàrrega el 1989 els va suposar una espenta, prèvia a altres com el Premio Nacional de Teatro del 2009, quan començava a volar El hombre cigüeña, i el Max honorífic.

Avui mantenen més de 20 peces i un bagul de personatges del qual han desembarcat Los Almogávares i al qual han pujat Antón Retaco, Dragoncio o La Quebranta, que interpreten amb Alondra Bentley. Segueixen La Tarara, el titella favorit de la Pilar, i La Raposa, un dels del Paco i potser amb qui més ha viatjat la companyia per l’universal de la història.

Aquests moñacos, i d’altres, comparteixen trets com la connexió amb l’aspecte popular i el perfil d’elements de comunicació.