La suplantació d’identitat es dispara en l’agricultura

El nombre d’episodis en els quals un treballador de temporada sense papers és contractat després d’aportar la documentació d’un altre que sí que en té i que està ocupat en un altre lloc de l’Estat s’està donant amb una freqüència inusualment alta en la campanya de recollida de la fruita al Baix Cinca.

“Hi ha tres situacions: la de l’agricultor que ha estat enganyat, la del que se n’aprofita i imposa condicions al treballador i la del que, a l’adonar-se’n, decideix arriscar-se pel motiu que sigui. El problema és que la multa és de 10.000 euros en tots els casos”, explica Óscar Moret, secretari de l’organització agrària Uaga a Osca i fructicultor del Baix Cinca, que afegeix una perspectiva clau per comprendre l’assumpte: “Aquesta gent és aquí i ha de menjar. Cal buscar solucions de caire social.”

“Hi està havent molts casos de falsejament d’identitat, i es detecta un augment en relació amb l’any anterior”, assenyalen fonts de la Guàrdia Civil, que van declinar concretar el nombre d’infraccions d’aquest tipus detectades al Baix Cinca en la present campanya de recol·lecció de la fruita.

No obstant, algunes dades apunten que el nombre d’episodis ronda el mig centenar. La Memòria de la Fiscalia ressenya la tramitació de 42 diligències prèvies per usurpació d’estat civil a la província d’Osca l’any passat, una xifra una mica més reduïda que la del 2023, quan n’hi va haver 47.

El nombre d’episodis, concentrat a la zona oriental de la demarcació, va començar a disparar-se fa dos anys, quan pràcticament es va duplicar el ritme dels tres anys previs: 18 el 2020, 22 el 2021 i 29 el 2022. Aquest escenari posa sobre la taula l’existència d’algunes falles del sistema en la gestió de personal de les campanyes fruiteres, ja que Ocupació del Govern d’Aragó dona per bons els papers i visa els contractes, en un error inicial que es corregeix uns dies després quan la Seguretat Social detecta que la mateixa persona està ocupada en dos llocs diferents i adverteix la Inspecció.

No és habitual que qui utilitza aquest estratagema per poder treballar presenti papers d’algú que treballa a la mateixa comunitat autònoma, ja que això avançaria la detecció a la fase de registre del contracte.

“Es detecten sobretot en actuacions amb la Inspecció de Treball”, confirmen les fonts de l’institut armat.

La freqüència amb què es dona aquest frau revela, d’altra banda, l’extensió de les situacions de necessitat a la campanya fruitera.

Criminalització de la pobresa

També posa sobre la taula una component de criminalització de la pobresa, ja que l’objectiu del presumpte delinqüent és el de treballar. I evidencia un tret de normativisme paradoxal, ja que, al final, l’únic sancionat és un agricultor a qui els papers li van semblar tan correctes com al servei d’ocupació autonòmica que va visar el contracte.

La multa arriba a l’agricultor, però els fiscals presenten càrrecs en tot just un cas de cada 50. Això “suggereix que es produeix la incoació (...) de conductes que finalment no tenen encaix” penal, assenyala l’última Memòria de la Fiscalia.

Els episodis de suplantació d’identitat, afegeix, “plantegen molts problemes en la tramitació” al quedar “en moltes ocasions diluïts els delictes al no presentar-se els requisits”.

“No podem continuar generant una cadena de multes, detencions i marginació. És moment d’abordar el problema des de l’arrel”, afegeix Moret.