SEGRE

Els cognoms africans guanyen presència en una comarca de Lleida i són 8 dels 100 primers

Diallo ja és el 30è nom més freqüent a Ponent, davant d’altres d’origen local

Alhousseynou va dedicar els seus primers quatre mesos a Bellpuig a aprendre català abans de començar a treballar com a fuster.; Array

Alhousseynou va dedicar els seus primers quatre mesos a Bellpuig a aprendre català abans de començar a treballar com a fuster.; Array

Lleida, SEGARRA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els cognoms de procedència africana comencen a avançar posicions als llistats dels més freqüents a Lleida, en què els Diallo, amb origen a la zona subsahariana i occidental d’aquest continent, s’han elevat fins a la 30a posició al Pla i a la 37a en el conjunt de la demarcació, davant d’altres de locals i tradicionals.

A les comarques del pla de Lleida ja és més freqüent trobar-se amb un Diallo que amb un Pujol. El primer, amb origen a països de l’Àfrica occidental com el Senegal, Guinea o Mali, és el trentè cognom més freqüent, mentre que el segon, d’origen lleidatà i gironí, es troba quatre llocs per sota en la classificació que realitza l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).

Els Pujol són 1.431 al Pla (731 com a primer) però li donen la volta a la classificació en el conjunt de la demarcació, on sumen 1.843 gràcies als seus homònims pirinencs i assoleixen el lloc 30 mentre els africans cauen al 37, encara que segueixen davant d’altres com Ribes, Font, Palau o Miró.

No obstant, també en aquest àmbit geogràfic els que porten Pujol com a primer cognom són menys nombrosos, ja que els 929 resulten ser 319 menys que els que presenten Diallo (1.248) en aquesta posició de la identitat.

L’avanç d’aquest cognom africà, que porten 1.520 persones al Pla (1.204 com a primer) i 1.575 en el conjunt de la demarcació, resulta simptomàtic d’un dels efectes dels fluxos migratoris que tenen a Lleida, i especialment la seua meitat sud, com a receptora de població nascuda en altres estats que s’estableix i s’integra.

Segons les últimes dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el 25,08 per cent dels habitants de Lleida (115.337 de 459.723) havien nascut en un altre Estat, i el 21,6 per cent (99.614) conserven una altra nacionalitat. Gairebé la cinquena part d’aquests últims (19.434) són fills de migrants que no poden tramitar la naturalització fins que arribin a la majoria d’edat.

Ja hi ha cognoms africans establerts entre els cent primers a quatre comarques. Els Diallo (30) i els Camara (80) al Segrià, els primers també a l’Urgell (22) i els magrebins Toudani (61) al Pallars Jussà.

Així mateix, a la Segarra hi ha vuit cognoms africans, tots de l’Àfrica subsahariana i occidental, entre els cent més freqüents: Diallo (14), Diakite (26), Thiam (57), Ndiaye (59), Niang (60), Camara (95), Gueye (97) i Coulibaly (99).

Alhousseynou, natural del Senegal i dels Diallo de Bellpuig

Alhousseynou Diallo va nàixer a Tambacounda (Senegal) i amb només 19 anys, el 2004 es va traslladar a Bellpuig amb l’objectiu de buscar un futur millor: “Al meu país no hauria pogut progressar”, opina. Quan va arribar a Espanya va estar treballant quatre mesos a València i després se’n va anar a viure a Bellpuig, on residien el seu oncle, el seu cunyat i els seus cosins. Els primers quatre mesos es va apuntar a cursos de català i castellà i llavors va començar a treballar de fuster. “Vaig anar aprenent l’ofici, al meu país només havia treballat d’agricultor”, assegura. Gràcies al seu encarregat va aconseguir continuar aprenent català. Diallo considera que aprendre català és “molt important per conèixer gent i trobar feina”. Però sens dubte el futbol és el que més el va ajudar a millorar l’idioma i fer amics: “Em va ajudar molt a integrar-me”, destaca. Quedaven cada tarda per jugar a futbol sala i també va jugar amb l’equip de futbol onze de Bellpuig durant vuit anys. Actualment tan sols s’entrena.

També forma part de l’Associació d’Africans Occidentals de Bellpuig, que reuneix unes 300 persones. A través de l’entitat, celebren les seues festes tradicionals i ajuden els nouvinguts. Diallo assegura que quan ell va arribar es va trobar amb moltes dificultats per aconseguir els papers. Després de quinze anys com a fuster va passar a treballar com a agricultor i ara, des de fa set mesos, treballa a bonÀrea. “Estic molt content a Guissona”, diu. Espera que la seua dona, que resideix al Senegal, pugui venir a viure aquí, ja que li agradaria quedar-se a Bellpuig. Encara que ha patit comentaris racistes, Diallo assenyala que, en general, tothom l’ha tractat molt bé i no ha tingut problemes amb ningú. El cognom Diallo és comú a l’Àfrica: “Vagis al país que vagis en trobaràs algun, però la majoria són del Senegal i Guinea”, explica.

tracking