Les pluges torrencials posen a prova la xarxa viària del Pirineu amb un carrusel d’allaus

“Aquest fenomen el veurem cada vegada més sovint perquè ha canviat el règim de pluges. Està passant amb més freqüència i anirà a més”, adverteix Josep Maria Mata, doctor en Geologia natural de Lleida i catedràtic emèrit de Cristal·lografia i Mineralogia a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), sobre el carrusel d’allaus de pendents, sorra i roques que han provocat les intenses pluges d’aquesta setmana.

“El problema és que les obres públiques no es culminen amb una revisió, i s’haurien d’acabar amb garanties. No es revisa la seguretat dels talussos”, anota.

L’anàlisi de l’expert, que coincideix amb el que fa unes setmanes efectuaven els responsables de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), que incloïen “els factors climàtics” entre aquells que determinen “la susceptibilitat d’un territori” com el Pirineu “per generar despreniments”, i sembla que es confirma en els últims temporals.

També fonts del Servei Català de Trànsit i dels Bombers de la Generalitat confirmen que aquest tipus d’incidents s’estan generalitzant amb els episodis de pluja intensa.

En l’últim, el de dimarts i dimecres, es van produir talls de carreteres o va ser necessari regular circulacions alternes en sis punts de la xarxa viària del Pirineu: Os de Civís, Valls d’Aguilar, Llavorsí, la Seu d’Urgell i Ribera d’Urgellet, a què ahir es va sumar el tall de la via entre Rialp i Escàs. Paral·lelament, hi va haver incidents de menor entitat a Soriguera, Sort, Ponts, Gerri de la Sal, Montferrer i Castellbò i Vilanova de Meià, amb més d’un episodi en alguns casos.

A Escàs, el despreniment de diverses tones de roca i terra d’un pendent va tallar la carretera que va al cap del municipi, Rialp, en un incident que, per la seua magnitud, tardarà a resoldre’s, ja que el despreniment ha provocat l’enfonsament de la calçada.

“Tornarà a caure, sempre cauen pedres. Ara ha caigut una roca gran i no ha enganxat ningú de miracle”, explica un veí, Albert Batlles. Hi ha una ruta alternativa per l’LV-5223 que deixa Rialp, a menys de sis quilòmetres a peu, a mitja hora.

La via a Os va quedar tallada dimarts i com a alternativa els veïns han de circular amb vehicles 4x4 per la pista forestal que va fins a Civís i continuar per la carretera fins a l’N-145.

Passos alternatius puntuals per accedir a Os de Civís

Els treballs per reobrir al trànsit a la carretera CG-6 d’Andorra que dona accés directe a Os de Civís, a les Valls de Valira, continuaven ahir per reobrir la via després del despreniment de dimarts passat que va deixar incomunicat el poble. Es va habilitar un accés provisional i es va donar pas al migdia per facilitar la sortida de veïns i turistes. Els vehicles van poder sortir formant un comboi acompanyat per equips d’emergència per garantir la seua seguretat, segons va explicar l’alcalde, Ricard Mateu. També es va programar una altra hora d’obertura cap a les 21.30 de la nit per al retorn de les persones que havien marxat. Es tornarà a donar pas a les 9.30 d’avui. Segons el Govern d’Andorra, aquesta mesura no suposa que hi hagi una reobertura parcial de la carretera, una opció que es valorarà quan s’avanci més en els treballs per retirar el despreniment. D’altra banda, tècnics de la Diputació es van desplaçar fins al lloc. El consistori sol·licitarà a l’ens provincial ajuts que es tramitaran amb caràcter d’urgència per a millores a la carretera.

Les reserves d’Oliana i Rialb augmenten en ple agost

Les pluges de començaments d’aquesta setmana han donat un respir a les reserves dels embassaments d’Oliana i Rialb, al Segre, amb un volum que ha augmentat malgrat trobar-nos en plena campanya de reg i que amb prou feines hi ha hagut al pla precipitacions que haguessin pogut reduir la sol·licitud del regadiu. Entre dimarts a la tarda, quan van començar a descarregar les primeres tempestes al Pirineu, i ahir, Oliana havia guanyat gairebé cinc hm3, una xifra a què cal afegir els gairebé 1,5 que va deixar circular cap a Rialb. Aquest últim va deixar sortir una mica menys de quatre en aquell mateix període, fet que suposa que el sistema va registrar un inusual augment de reserves el ple agost.