«El Regne de la Llum s’enfrontarà amb el de la Nit»

Com es prepara l’edició d’aquest any? Repeteixen codirecció.

Pol Bosch (P.B): Sí, és una garantia. L’any passat va funcionar molt bé. Quan durant el procés creatiu no se t’acudeixen idees i estàs bloquejat, tens l’altra persona que ve amb una idea fresca.

Gemma Oriol (G.O): A més, ens complementem molt. Al Pol se li dona molt bé la part de guió i de lletres, i a mi la part més visual i plàstica. On falla un, l’altre destaca.

A més, compten amb un equip tècnic darrere.

(G.O): Sí, la companyia Alea Teatre, amb l’Albert Parra al capdavant, s’encarrega de la producció de l’espectacle. Aquest any estrenem direcció musical amb l’Aurora Matías, que ha participat en l’Aquelarre molts anys i estem molt contents.

(P.B): El Dídac Prat s’encarrega de la construcció de les estructures i ens aporta molt. És una persona molt versàtil.

Aquest any l’espectacle està inspirat en la història de la Flauta Màgica.

(G.O): Sí, és una adaptació, no és la història convencional.

(P.B): Hem agafat el context de La Flauta Màgica, l’enfrontament entre el Regne de la Llum i el Regne de la Nit, que ens funciona molt per a l’Aquelarre i hem fet actuar els personatges com ens ha semblat. Cadascun d’aquests regnes té un líder, que són el Sarastro i la Reina de la Nit. La trama comença quan el Sarastro segresta la Pamina, una de les filles de la Reina de la Nit. A partir d’aquest context, hem construït la nostra història.

Hi haurà cantants i música en directe?

(G.O): Sí, amb lletres pròpies, en català i escrites pel Pol. El més curiós d’aquest any és que hi haurà molts gèneres musicals. Fugim radicalment de l’estil cabareter de l’any passat. No volíem crear una línia estètica que sempre fos la mateixa, sinó aportar quelcom de diferent cada any.

(P.B): Hem buscat un estil més aquelarrero. L’any passat va ser un estil molt divertit, trencador i va agradar molt, però enguany potser serà més elegant, amb una gran varietat d’estils.

Quantes persones participen en el muntatge?

(G.O): Unes 130 entre la rua i l’espectacle.

(P.B): En la rua participen els grups de percussió. Band Tokades, Bombollers i en aquesta edició Fills de la Flama, els guanyadors del Carnaval de Secà d’aquest any.

L’any passat van sorprendre amb la doble escorreguda. Va venir per quedar-se?

(G.O): L’any passat sabíem que cridaria l’atenció perquè no s’havia fet mai. A l’haver-hi una codirecció, la gent s’esperava una cosa diferent, que hi hagués reivindicació feminista, però no sabien com es traduiria. En cap moment ningú no ens havia plantejat allò de la doble escorreguda i creiem que va sorprendre. De fet, va ser idea de Pol. A part de la tradicional escorreguda del Mascle Cabró, volíem reivindicar també el plaer femení, que sempre ha estat invisibilitzat.

(P.B): En general crec que va ser molt ben rebut, però aquest any ja veurem.

En l’edició anterior demanaven més suport institucional. Ha canviat alguna cosa?

(P.B): Respecte a anys anteriors hi ha una mica més de pressupost, però el que més ha canviat és que hi ha hagut més planificació. Des del principi ja sabíem que no podríem encendre les finestres de la Universitat, per exemple.

És una festa que no ens acabem de creure? Té marge per créixer?

(G.O): Sí, no tant perquè vingui més gent, sinó per créixer qualitativament. Per poder fer una cosa més digna i amb més temps, cal tenir més pressuposat.

Amb quina part del procés creatiu us quedeu?

(G.O): Quan presentes la idea a l’equip, es va construint i veus que tothom rema a favor, és molt maco. Les millors parts són quan ens vam començar a reunir amb el Pol per crear des de zero, quan veus les construccions de Dídac, quan escoltes les cançons, els assajos i veus com es va fent realitat.

(P.B): El moment en què comencen els assajos és maquíssim. Es comença a formar un grup, veus que tot va encaixant i et comences a il·lusionar. Però el dia de l’espectacle és el més bonic.

Què és el que no ens podem perdre?

(G.O): S’ha de veure tot. La programació està pensada perquè puguis veure la sortida de la Universitat, els concerts, els correfocs i els espectacles a Cal Racó. No pots veure el principi d’una història i perdre’t el final.