El poble del Pirineu amb 17 bordells: "una ciutat dominada pels amics de la jarana"
Una investigació històrica documenta com la localitat de Tremp, de tot just 2.500 habitants, va acollir nombrosos prostíbuls regulats entre 1913 i 1936
La historiadora Joana Franch.
La construcció de centrals hidroelèctriques a començaments del segle XX va transformar radicalment el paisatge social del Pirineu lleidatà, especialment a Tremp, on l’arribada massiva de treballadors va provocar un auge sense precedents de la prostitució. Segons revela l’exhaustiu estudi de la historiadora Joana Franch, titulat 'La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques’, aquesta petita localitat catalana va arribar a acollir 17 establiments dedicats a aquesta activitat entre 1913 i 1936, mentre que la veïna Pobla de Segur comptava amb uns altres 4 prostíbuls.
El fenomen va començar el 1911 amb l’arribada de l’empresa La Canadiense a la capital del Pallars Jussà. En aquell moment, una població de tot just 2.500 habitants va rebre uns 4.000 treballadors, multiplicant considerablement el seu cens. Aquesta circumstància va propiciar la creació de nombrosos bordells que, més d’un segle després, segueixen presents en la memòria col·lectiva local amb noms com La Casita Blanca, La Flor de Día o La Bombilla, a més de l’emblemàtic carrer d’Alba.
En aquella època la prostitució estava regulada i els edificis passaven les seves inspeccions, les noies tenien les cartilles sanitàries i els negocis un registre de les noies que hi treballaven.
L’edat legal per treballar era els 23 anys i “és molt curiós” per la historiadora Joana Franch que l’edat de la majoria de les noies era 23 i algunes arribava fins als 30. Aquest fet fa pensar que moltes per poder treballar mentien amb l’edat. El 95% de les noies eren solteres, segons la informació que apareixia als registres dels prostíbuls. Pel que fa al sou, cobraven 5 pessetes per jornades que començaven a les 12 del migdia i s’allargaven fins a la nit.
Aquestes noies van arribar al Pallars paral·lelament amb l’arribada dels treballadors de les obres de les hidroelèctriques. Però van finalitzar les obres, molts dels treballadors de la Canadenca van marxar i els prostíbuls van seguir. A tall d’exemple, Franch ha explicat que l’any 1936 en un sol prostíbul hi havia 67 noies treballant.
Un dels carrers de Tremp on s'ha documentat que hi havia algun prostíbul durant la construcció de les hidroelèctriques.
A les cartilles sanitàries que eren obligatòries per treballar hi apareixia tota la seva informació: nom, cognom, edat, procedència i informe sanitari. Pel que fa a la procedència la majoria eren de Catalunya, Aragó i València, i unes poques de França i Brasil.
Un cop la noia deixava de treballar a aquests edificis, la seva cartilla sanitària es trencava i es feia desaparèixer, ‘per dignificar a la noia’, ha dit Franch.
Tremp ‘dominada por los amigos de la jarana’
La premsa de l’època registra que a Tremp hi havia tants prostíbuls que era una ciutat "dominada por los amigos de la jarana". Franch ha trobat documentació que dicta ordres de clausura per altercats que es produïen a l’interior dels edificis. Les sancions econòmiques per manca de condicions dels edificis o altercats oscil·laven entre les 15 pessetes i les 450 pessetes l’any 1913.
Coincidint amb l’arribada de la Canadenca, el Doctor Roure va recomanar el matrimoni per “conservar la moralitat” i privar de “tots els mals”.
