La Saira, cruïlla de camins històrica de la transhumància ovina a Lleida
La bassa de les Valletes proveïa d’aigua milers d’ovelles que enfilaven cap al Pirineu
Torrelles, amb la bassa de les Valletes en segon pla. - M. CODINAS
La transhumància ramadera va ser durant segles un element essencial del paisatge i l’economia rural de la Península. Al seu voltant es va configurar una immensa xarxa de camins –les vies pecuàries o carrerades– que, a Lleida, permetien els moviments estacionals de ramats des del Pirineu fins a les planes del Segre. Una de les rutes més destacades a la zona passava per la Saira, a l’actual terme d’Almacelles. Allà encara es conserva la memòria del seu element més important, la bassa de les Valletes, on el bestiar apaivagava la set abans de seguir el seu camí.
L’historiador lleidatà Josep Lladonosa ja assenyalava al seu llibre Almacelles, visió d’un poble que aquest paratge va ser un punt crucial en el traçat de fins a set vies ramaderes. El motiu residia en la seua riquesa hídrica, gràcies a la geologia subterrània de la zona –amb una gruixuda capa de grava que filtrava l’aigua i una base d’argila que la retenia–, la qual cosa permetia que milers d’ovelles poguessin sadollar la set abans de prosseguir el seu camí, ja fos d’anada o de tornada. Aquella bassa, al mig d’una gegantina plana, era la garantia que el viatge podia continuar.
Intercanvis de benefici mutu
Ramón Torrelles, actual propietari de la Granja Escola La Saira, destaca que, a més de l’aigua, els amplis prats de la zona oferien pastura abundant i, amb això, es generaven intercanvis de benefici mutu. De fet, al segle XVII hi ha actes a l’Arxiu Capitular de Lleida que registren com el Cabildo, llavors propietari de grans ramats, va negociar amb l’alcalde de la Saira per permetre que les seues ovelles hi pasturessin, pagant drets i deixant el terreny adobat. “El bestiar transhumant era un ingrés segur”, recordava Lladonosa amb referència a la importància econòmica d’aquell flux constant. Avui, la bassa és encara més gran, en part gràcies al reg proporcionat pel Canal d’Aragó i Catalunya.
Torrelles revisant documents sobre la Saira i Almacelles. - M. CODINAS
La carrerada que la voreja connecta encara amb la ruta ramadera cap al Pirineu ribagorçà, encara que el seu ús és avui residual. Tanmateix, Torrelles defensa que aquest element del patrimoni històric pot cobrar nova vida, ja sigui com a via de comunicació rural, espai de memòria cultural i, sobretot, com a oportunitat per a l’ecoturisme i les rutes verdes.
