L’església compleix 75 anys
En el marc de la festa major de Sant Antolí, Hostalets, Pomar i Briançó es va inaugurar una exposició que ofereix un recorregut pels més de 25 anys que van durar les obres. La implicació dels veïns i el seu voluntariat va ser imprescindible per construir el nou temple

Veïns observant alguns dels plafons. - LAIA PEDRÓS

Veïns observant alguns dels plafons. - LAIA PEDRÓS

L’alcalde, Francesc Sabanés, va anunciar el suport de l’IEI per fer possible la publicació d’un llibre amb tota la informació trobada per les comissàries.

Maria Bergadà i Laura Puig són les comissàries de l’exposició. - LAIA PEDRÓS

Benedicció de la campana. - LAIA PEDRÓS

Documents històrics. Sobre la inauguració del temple o els materials i les hores invertides pels veïns en les obres.

L’església compleix 75 anys

L’església compleix 75 anys
L’església de Sant Antolí i Vilanova compleix 75 anys i, per commemorar aquesta efemèride, en el marc de la festa major es va inaugurar una exposició a la mateixa parròquia que mostra un recorregut cronològic pels més de 25 anys que van durar les obres del nou temple a través dels tres sacerdots que les van liderar: mossèn Àngel, mossèn Jaume i mossèn Lluís. L’actual església es va construir per substituir l’antiga, la qual va quedar en ruïnes després de la Guerra Civil. Les comissàries de la mostra, Maria Bergadà i Laura Puig, expliquen que és una exposició “molt visual, amb fotos, plànols, quadres estadístics, declaracions...”. Amb tota la informació trobada, tant en documents com records de veïns, en un futur els agradaria publicar un llibre.
L’actual església de Sant Antolí i Vilanova, al municipi de Ribera d’Ondara, es va projectar el 1939 amb mossèn Àngel. Aquest es va trobar l’església en estat ruïnós i, amb el suport estatal i dels veïns, es va acordar construir un nou temple que va ser encarregat a Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. Les obres no van començar fins al 1941 i el 1966 encara s’estaven fent treballs.
Per iniciar la construcció del nou temple, va arribar una subvenció de 40.000 pessetes i aportacions populars fins a un total de 45.870,80 pessetes. Mossèn Àngel va comptabilitzar 21.560 pessetes en concepte de jornals voluntaris i treballs de transport amb carro realitzats pels veïns, uns documents que es poden veure a la mostra amb la relació de les hores dedicades. Bergadà i Puig destaquen que “hi va haver molt treball a jova, el poble s’hi va implicar moltíssim”.
A finals de novembre del 1944 es van reactivar les obres, després d’un període de pausa amb la remodelació del projecte inicial per part del mateix arquitecte. En aquesta ocasió es va fer una subscripció entre els feligresos de 16.000 pessetes. El dia 2 de setembre del 1945, coincidint amb la festa major, mossèn Àngel Godayol va beneir el temple a pesar que encara faltava acabar el campanar i posar la campana. El 1946 es va instal·lar la llum elèctrica i l’any següent es va reparar l’harmònium. Val a destacar també que el 1949 es va beneir la pintura de Sant Joan i les tres Maries al Calvari del pintor Lluís Masriera i el maig del 1950 es va beneir finalment el campanar i la campana, que van costar 35.920 i 10.961 pessetes, respectivament. Aquesta última té tres noms: Antolina, Isidra i Paulina, els dos primers en honor als patrons del poble i el tercer a un dels de Pomar, mentre que els padrins van ser famílies que havien contribuït a culminar l’església.