450 xalets de Lleida, amb aigua de reg després d’excloure’ls la CHE de l’Aragó i Catalunya

Uns 450 xalets de 14 urbanitzacions del Segrià reben aigua de reg del canal d’Aragó i Catalunya, 8 anys després que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) els exclogués de l’àrea regable. Ho va fer després d’una revisió de la zona de reg, en la qual va detectar 68,93 hectàrees ocupades per habitatges i altres edificis que, segons l’organisme estatal, “en cap cas no es poden considerar superfícies de regadiu”. Així consta en la resolució que va emetre el 29 de juliol del 2013. En aquesta estableix que els propietaris dels terrenys exclosos “hauran de sol·licitar la corresponent autorització d’ús de l’aigua per a proveïment”.

Deu d’aquestes urbanitzacions són a Alpicat, on la comunitat de regants ha donat de baixa el subministrament de reg a uns 250 xalets basant-se en la resolució de la CHE. Per la seua part, propietaris d’aquests habitatges han creat una plataforma que s’oposa a perdre aquest subministrament, que se suma al que reben de la xarxa municipal d’aigua potable.

Una altra urbanització que consta en la resolució de la CHE reuneix mig centenar de xalets a Vilanova de Segrià. També aquesta rep tant aigua potable per al consum humà com de reg per a altres usos, com regar horts i jardins, segons fonts de l’associació de veïns. Des de la comunitat de regants van indicar que abordaran en els propers mesos la modernització del reg i estudiaran llavors si és procedent continuar proveint finques urbanitzades. Les dos parts van dir desconèixer la decisió de l’òrgan estatal d’excloure urbanitzacions.

Dos urbanitzacions incloses en la resolució de la CHE sumen uns 140 xalets a Torrefarrera, si bé a aquests els falta connexió a la xarxa d’aigua potable. La de reg constitueix l’últim subministrament, per la qual cosa la comunitat de regants descarta interrompre’l. Les respectives associacions de veïns, per la seua part, van indicar que tramiten connectar les seues cases a la xarxa municipal per disposar d’un proveïment de qualitat, en un procés que s’ha prolongat durant anys (vegeu el desglossament). A tot això se suma un petit nucli de nou habitatges al terme municipal de Lleida.

Obres per dotar algunes d’aquestes urbanitzacions de serveis mínims

Algunes de les urbanitzacions excloses de l’àrea regable de l’Aragó i Catalunya estan qualificades com a sòl urbà no consolidat. És a dir, que no compleixen les condicions mínimes que la normativa urbanística exigeix per declarar-les sòl urbà.

La llista de requisits inclou des d’un accés i carrers asfaltats fins a disposar de serveis bàsics com clavegueram i aigua corrent. Això últim és, precisament, el que falta als 140 xalets que, segons dades del cadastre, formen part de les dos urbanitzacions de Torrefarrera que figuren a la llista d’exclusions de la CHE.

L’ajuntament i els veïns han fet passos per regular la situació urbanística d’aquestes urbanitzacions, la qual cosa passa per dotar-les de subministrament d’aigua. Fonts veïnals van indicar que, si bé el consistori planteja sufragar part de les conduccions per subministrar les urbanitzacions, l’obra suposarà una elevada inversió per als propietaris dels habitatges, cosa que alenteix el procés.A Vilanova de Segrià, l’ajuntament va indicar que la urbanització que la CHE va excloure de l’àrea regable de l’Aragó i Catalunya reuneix ja, després d’anys d’obres i tràmits, els requisits per inscriure-la com a sòl urbà consolidat. Al marge de les urbanitzacions, les parcel·les excloses del reg per la CHE inclouen 14,36 hectàrees ocupades per altres edificacions que no tenen usos agrícoles.