Apliquen rotenona a l'aigua d'estanys del Pirineu per eliminar peixos invasors en una prova pilot

El Parc Natural de l'Alt Pirineu acull una nova fase de la prova pilot amb rotenona –un ictiocida biodegradable– per eliminar espècies introduïdes en llacs d'alta muntanya com el veró, un peix que fa disminuir la diversitat d'espècies autòctones, degrada la qualitat de l'aigua i altera l'equilibri de l'ecosistema. El primer assaig es va fer amb èxit el 2024 a l'estany de Manhèra, a la Vall d'Aran, on l'aplicació de l'ictiocida ha permès erradicar el veró i que amfibis i invertebrats recolonitzin l'espai. A partir d'aquest dimarts se'n fan noves aplicacions a Tres Estanys del Mig i a Tres Estanys de Baix, dos estanys del Pallars Sobirà que tripliquen el volum de Manhèra, i que permetran ampliar el coneixement sobre l'ús de la rotenona.

Una de les principals amenaces als estanys d'alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d'espècies autòctones i alteren l'equilibri d'uns ecosistemes molt fràgils. Entre aquests, el veró és el que té un major impacte ecològic i, alhora, el que planteja una major dificultat de control demogràfic. I és que aquest petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora té una gran capacitat d'adaptació formant poblacions denses.

"El tractament amb l'ictiocida permet fer un 'reset' per recuperar l'estat original de l'estany i és que aquests peixos introduïts fa 30, 40 o 50 anys han canviat l'ecosistema. Remouen el fons, generen terbolesa, impedeixen que la llum arribi on ha d'arribar i es mengen els amfibis, generant estanys molt més pobres i amb molta menys biodiversitat", assenyala el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur.

En la mateixa línia, el director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, subratlla que el veró suposa actualment l'impacte més greu en aquesta zona protegida. Per això, afegeix, la prioritat del projecte europeu Life Resque Alpyr és recuperar la qualitat de l'aigua dels estanys en un context en què les zones humides són les que han tingut una pèrdua de biodiversitat més gran a tot el món.

Una actuació que erradica el veró en poques hores

Després de la prova pilot de l'any passat a l'estany de Manhèra, a la zona de Tres Estanys estan previstes dues aplicacions de rotenona: una primera a l'estany de Tres Estanys del Mig entre aquest dimarts i dijous, i unes setmanes més tard a l'estany de Tres Estanys de Baix. Tot el procés serà supervisat amb la visita d'especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d'aplicacions per al control de la truita.

La rotenona inhibeix metabòlicament la respiració branquial dels peixos i els impedeix que puguin respirar, ofegant-los finalment, segons explica Marc Ventura, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes-Consell Superior d'Investigacions Científiques (CEAB-CSIC). L'aplicació de l'ictiocida es porta a terme durant un sol dia i fa que la major part dels peixos morin durant les primeres 24 hores. Posteriorment, els exemplars morts es recullen amb salabrets i es retiren de l'hàbitat. En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes.

A Tres Estanys, el llac de Ventolau farà de "tampó" i, juntament amb una concentració justa de biocida, això permetrà garantir que la rotenona no circuli riu avall i pugui afectar poblacions de truita en cotes inferiors. En el cas dels invertebrats, no preocupa la seva afectació perquè són gairebé inexistents a la zona. A més, la rotenona no genera cap impacte negatiu sobre la salut humana i grans mamífers, segons els responsables del projecte.

La rotenona s'extreu de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum s'havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món, segons l'espècie de planta present, també al Pirineu.

Un mètode més ràpid i més barat

Abans d'aquesta prova pionera les feines per a erradicar espècies com el veró s'havien portat a terme amb mètodes tradicionals de captura com xarxes, trampes i pesca elèctrica. És el cas de l'estany de Naorte, on actualment s'aprecia una important recuperació d'amfibis –i una aigua més transparent– després que s'hi hagin capturat uns 22.700 verons des del 2014.

Malgrat tot, les tècniques convencionals utilitzades en l'eliminació de peixos en estanys d'alta muntanya no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró i, per aquest motiu, s'ha decidit explorar mètodes alternatius com la rotenona, que permet aconseguir resultats d'una forma molt més ràpida, més econòmica i amb un esforç tècnic menor que amb els mètodes tradicionals.

Aquesta actuació forma part del projecte europeu Life Resque Alpyr que coordina el CEAB-CSIC i està cofinançat per la Unió Europea. L'actuació l'executen Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic i l'Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del CEAB-CSIC i l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua, amb el suport directe del Parc Natural de l'Alt Pirineu i Forestal Catalana. Els Ajuntaments d'Espot i Lladorre participen com a cofinançadors en el projecte europeu.