Falcons contra coloms
Binèfar espera el retorn de les dos aus rapinyaires a les quals va habilitar nius l’any passat per controlar les superpoblacions de mixons. Les bandades de coloms i estornells, atrets per la disponibilitat d’aliment i l’absència de depredadors, generen molèsties als veïns
Els falcons s’han criat en un niu col·locat a la teulada de l’edifici de l’ajuntament de Binèfar. - E.B.D.
L’ajuntament de Binèfar espera per a la primavera vinent el retorn dels dos falcons, un mascle i una femella, que es van criar l’any passat en nius habilitats al terrat de l’edifici consistorial i a la teulada de l’edifici de l’antic Senpa i dels quals es va fer càrrec per mirar de reduir les superpoblacions d’algunes espècies d’aus.
Les més molestes per als veïns són les de coloms i estornells, que colonitzen arbres i teulades i els últims temps se’ls sumen colònies de gralles i de gavines, explica Ana Adán, tècnic municipal de Medi Ambient.
El consistori es va adherir l’any passat a la xarxa de municipis amb falcons urbans de la Crew Foundation, que li va subministrar dos pollets de brookei, una subespècie del falcó pelegrí habitual a la península Ibèrica i que té els coloms i els estornells entre els principals components de la seua dieta. No passa el mateix amb gralles i gavines, l’envergadura de les quals acostuma a ser superior.
A què es deu l’assentament d’aquestes espècies a Binèfar? La incorporació d’espècies a un ecosistema sempre respon a una combinació de causes: un hàbitat (natural o humanitzat) al qual poden aclimatar-se, disponibilitat d’aliment i aigua i absència de depredadors. I totes tenen lloc a Binèfar, on la principal molèstia la provoquen les dejeccions, susceptibles de transmetre malalties i el poder corrosiu de les quals, derivat de l’elevada presència de nitrogen i àcid fosfòric, causa danys als cotxes i al mobiliari exterior.
La presència dels falcons resulta dissuasiva per a coloms i estornells, la qual cosa va portar l’ajuntament a adherir-se al projecte, a col·locar els nius i a encarregar-se de la criança dels pollets amb el mètode hacking, en el que són alimentats de manera artificial fins que comencen a volar.
Les aus, la femella amb una anella GPS de la qual el consistori intenta obtenir dades per conèixer-ne la ubicació, van emprendre el vol entre el juny i el juliol de l’any passat. S’espera que tornin la pròxima primavera, aparellats i com a adults capaços de reproduir-se. “Ja hi havia falcons en alguna zona de Binèfar”, anota Adam, que assenyala que d’aquí a uns mesos és possible tant la tornada dels criats a Binèfar com l’assentament de nous exemplars. “Són aus que, per la seua naturalesa, troben el seu lloc”, anota.
Mentrestant, els veïns van aplicant el catàleg de fórmules màgiques contra coloms i estornells: instal·lar cedés i globus platejats que els enlluernin, col·locar canyella i caiena que els foragitin, posar mussols de plàstic per espantar-los i utilzar xarxes i punxes com a barrera, principalment. La seua efectivitat és limitada: els artefactes per foragitar aus “en general no són gaire eficaços. Amb el temps, els ocells arriben a habituar-se a pràcticament qualsevol cosa sempre i quan es mantinguin fora de perill”, adverteix l’ornitòloga Noah Srycker a Esa cosa con plumas (Capitán Swing, 2025).
