Els alcaldes del Pirineu s’uneixen per reclamar projectes comuns
De les capitals de comarca, i creen una xarxa de col·laboració per afrontar millores en habitatge, mobilitat i equilibri. Consens per tenir una veu única
Els alcaldes de Puigcerdà, Vielha, el Pont de Suert, Tremp, la Seu d’Urgell i Sort. - AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL
Els municipis pirinencs de Tremp, la Seu d’Urgell, Sort, Vielha, el Pont de Suert i Puigcerdà comparteixen els problemes estructurals propis de les zones de muntanya, a més d’arrossegar dificultats específiques derivades de la condició d’exercir de capitals de comarca i davant d’això, els seus alcaldes s’han unit per crear la xarxa de coordinació política per afrontar aquests reptes compartits. “Aquestes localitats concentren el 42% de la població pirinenca i exerceixen un paper central com a motors econòmics, culturals i de serveis. Tanmateix, estem limitats per carències històriques en infraestructures, dificultats d’accés a l’habitatge o sobrecostos en la prestació de serveis bàsics”, va explicar l’alcaldessa de Tremp i delegada del Pirineu, Sílvia Romero. L’objectiu és aconseguir un espai estable de col·laboració entre localitats generant projectes comuns claus en el desenvolupament econòmic, l’habitatge o la mobilitat. Precisament, un dels exemples d’aquestes reivindicacions s’ha plasmat recentment amb la creació d’una línia de bus entre l’Alta Ribagorça i el Jussà per facilitar els desplaçaments dels estudiants d’aquestes dos comarques.
La nova xarxa, impulsada pels alcaldes de Tremp, Sílvia Romero, del PSC; de la Seu, Joan Barrera, del PSC; de Sort, Baldo Farré de Sumen-AM; de Vielha, Juan Antonio Serrano de l’UA-PSC; del Pont de Suert, Iolanda Ferran, d’Agrupació Electoral, i de Puigcerdà, Joan Manuel Serra, d’ERC, vol ser una plataforma política amb veu pròpia, capaç d’exercir pressió institucional i situar les problemàtiques del Pirineu al centre de l’agenda pública. Els alcaldes van aprovar ahir al Pont de Suert una agenda de treball que inclou prioritats com a mesures per frenar la crisi d’habitatge; reforçar el comerç local i serveis de proximitat, impulsar una mobilitat urbana i intercomarcal més eficient, millorar la gestió dels recursos hídrics, i garantir un model de governança territorial inclusiu, amb més representació als òrgans de decisió. Romero va posar com a exemple que l’objectiu dels alcaldes és ser partícips en l’elaboració de la futura llei de muntanya, entre altres.
Reconèixer les capitals com a prestadores de serveis
Un dels objectius d’aquesta xarxa de defensa del Pirineu és reconèixer i posar en relleu el paper de les sis capitals com a prestadores de serveis municipals en àmbits com la cultura, l’esport, l’educació o la salut, i que assumeixen responsabilitats que molt sovint superen l’àmbit local. Asseguren que les capitals de comarca actuen com a eixos de serveis per al conjunt de la comarca, la qual cosa genera una càrrega afegida en la planificació i el finançament públic. Amb aquest pas, els municipis pirinencs aspiren a guanyar força política col·lectiva i a reivindicar el paper que exerceixen de cohesió territorial, mentre busquen solucions conjuntes a reptes que, per si sols, difícilment poden afrontar.
L’Alt Pirineu i Aran representa amb prou feines l’1% de la població catalana, però ocupa un 18% del seu territori, la qual cosa accentua els desequilibris.
