Tres parcs eòlics incorporaran 72 hectàrees de panells solars compatibles amb cultius

Tres parcs eòlics que funcionen des de fa anys a Lleida es convertiran en centrals híbrides: a més d’aprofitar la força del vent per generar electricitat, la produiran també gràcies a la llum del sol. Per a això hauran d’incorporar una superfície de 72 hectàrees de plaques fotovoltaiques al voltant dels molins. Seran plantes agrovoltaiques, dissenyades per ser compatibles amb els cultius de cereals ja existents a la zona. Hauran d’ajustar-se als criteris que ha establert la Generalitat per a aquest tipus d’instal·lacions, encara molt incipients a les comarques lleidatanes.

La reconversió en centrals híbrides afectarà els parcs eòlics de Sant Antoni, Monclues i Solans, que sumen 55 molins de vent entre els municipis de la Granadella, a les Garrigues, i Llardecans, al Segrià. Els dos primers es van construir fa més d’una dècada, mentre que l’últim va entrar en servei el 2023. Tots són propietat de la multinacional francesa Engie, que té l’Estat francès com a principal accionista. Aquesta firma va adquirir el 2021 l’empresa Eolia Tarraco, que va construir i explota aquests i altres parcs eòlics a Lleida.

Els tres parcs eòlics sumen una potència de 124 MW i n’hauran d’incorporar 40 més amb la instal·lació de panells solars. En el cas de Sant Antoni i Solans, els molins de vent i les plaques fotovoltaiques superaran juntes el llindar dels 50 MW, a partir del qual l’autorització és competència de l’Estat. El ministeri de Transició Ecològica ja té sobre la taula els primers documents d’aquests dos projectes. S’hi apunta també una tercera planta agrovoltaica associada al parc de Monclues.

D’altra banda, Engie ha iniciat la construcció d’una gran central solar en terrenys compresos entre Llardecans i la Granadella. És la denominada Auliver, amb una superfície de 53 hectàrees i una potència de 27,5 MW. A diferència de les que són sobre la taula del ministeri, aquesta no està associada a cap parc eòlic ni tampoc serà una planta agrovoltaica. No estan previstos cultius entre els panells solars.

L’agrovoltaica, encara incipient

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va inaugurar el 2024 la primera central agrovoltaica de Lleida en una finca experimental a Mollerussa. Existeixen projectes per a d’altres, si bé encara són molt incipients. La Generalitat ha establert normes per a les centrals que s’acullin a aquesta denominació, com mantenir un determinat percentatge del sòl per a cultius i mantenir-lo al llarg de la vida útil de la instal·lació. Això suposa reduir l’aprofitament energètic en favor de l’agrícola.

Combinació de tecnologies per reduir costos

Les centrals híbrides combinen diferents tecnologies per generar energia. És una manera d’augmentar la potència d’instal·lacions que ja existeixen aprofitant elements ja construïts, en especial les línies que evacuen la producció elèctrica a la xarxa. Això suposa una reducció dels costos respecte a la construcció de noves plantes des de zero.

A les comarques de Lleida, la hibridació de tres dels parcs eòlics de la multinacional Engie amb panells solars és només una de les propostes per combinar diverses fonts d’energia renovable. També es plantegen altres possibilitats, com la d’hibridar centrals hidroelèctriques ja existents amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques, ja sigui instal·lant-les a terra o bé sobre estructures flotants a la superfície de pantans. Així mateix, Lleida acull des de fa més d’una dècada una de les primeres instal·lacions híbrides per generar energia a Espanya. Es tracta de la termosolar de les Borges Blanques, que des de la seua posada en marxa va combinar l’aprofitament tèrmic de l’energia solar amb la producció elèctrica mitjançant la combustió de biomassa.