Toirigo tanca al trobar-se en zona inundable

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici posarà fi a l’històric campament juvenil de Toirigo, a la Vall de Boí, tal com es coneix avui. La zona d’acampada, a prop de la presa de Cavallers, serà desmantellada al trobar-se en una àrea inundable, mentre que les cabanes fixes es reformaran per acollir nous usos educatius i ambientals. La decisió arriba després d’una anàlisi tècnica detallada i diverses reunions de coordinació amb el departament de Territori.

El motiu principal és el risc d’inundació catalogat com a T-500, amb un període de retorn de 500 anys, fet que situa l’espai en una zona de probabilitat baixa però amb efectes devastadors. Segons el Parc, això obliga a replantejar-ne els usos per garantir la seguretat dels usuaris. A aquest factor se suma el deteriorament de les infraestructures, que requereixen inversions i reparacions. Per això, el Parc Nacional ha instat l’actual adjudicatari, l’Associació Tumeneia, a retirar en les properes setmanes totes les seues pertinences i entregar les claus de les instal·lacions. Aquesta entitat ha gestionat el campament durant l’última dècada.

Des de Tumeneia, una de les seues integrants, Maria Mestre, va lamentar la decisió i va criticar la “poca predisposició del Parc a trobar solucions”. “Entenem que la seguretat és el primer, però aquest campament és una necessitat per a la comarca, ja que dona feina a cinc persones i treballa amb productes locals per elaborar els menús”, va assenyalar. L’entitat proposa resituar les botigues en prats no inundables, malgrat que això suposés reduir l’aforament, i reclama que s’utilitzin els futurs radars del Govern previstos per vigilar els càmpings en zones de risc.

El campament de Toirigo compta amb una mitjana anual d’entre 3.500 i 4.000 pernoctes, la qual cosa demostra una demanda creixent en els últims anys. És l’únic campament juvenil de l’Alta Ribagorça i l’únic a tot Catalunya enclavat al Parc Nacional. Va ser construït fa quatre dècades per l’Estat i gestionat inicialment per l’Institut per a la Conservació de la Naturalesa, passant després a la Generalitat, que als anys 90 hi organitzava camps de treball. Fa tres dècades va passar a dependre del Parc Nacional i va ser legalitzat com a Centre d’Interpretació Ambiental.