Conflicte local per la llar del jubilat
El trasllat de la penya barcelonista de Puigverd al local de la gent gran, propietat del bisbat, desencadena tensions. Hi ha contraprogramacions, canvis d’activitats i queixes veïnals
Els nous inquilins gestionen un petit bar.
“Les millors cases són les que tenen alguna cosa a dir de la gent que hi viu”, afirmava, en un dels seus eslògans més coneguts, l’interiorista britànic David Hicks. Si pogués parlar l’edifici número 10 de la plaça Major de Puigverd de Lleida, heretat pel bisbat de Lleida fa uns anys i que des de fa unes setmanes comparteixen la llar de jubilats i la penya barcelonista locals, no és descartable que algú pogués pensar que el marge de millora és ampli, fins i tot molt ampli.
El trasllat de la penya ha generat tensions al veïnat, bàsicament en el col·lectiu dels grans: un grup de senyores va iniciar fa unes setmanes una recollida de firmes al veure com se’ls impedia celebrar una partida de bingo al coincidir aquesta amb un partit del Barça i, també recentment, la coincidència temporal d’un partit futboler i d’una sessió de cine va acabar decantant-se a favor dels aficionats culers. I la cadena de tensions entorn d’aquesta convivència ja ha donat lloc a algun enfrontament personal, expliquen alguns veïns.
“Sempre hi ha gent a qui no li semblarà bé el que facis”, assenyala l’alcaldessa, Úrsula Barrufet, que mira de treure ferro a la situació. “Hi hem posat ordre. Els ajuntaments hem de buscar locals polivalents, perquè no podem tenir-ne un per a cada associació. Molts membres de la llar del jubilat ho són també de la penya”, anota.
“El local té més ús ara, hi va més gent”, afegeix l’edil. Així, assegura que “hem repartit el local amb acord. Si haguéssim vist que anava d’una altra manera no ho hauríem fet”.
Bisbat de Lleida, l’amo del local
La història té un altre actor principal de caràcter institucional: el bisbat de Lleida, amo del local a través de la Fundació Pia Autònoma Fibla Massot, que gestiona el llegat d’una veïna morta, el testament de la qual incloïa algunes condicions per a l’ús de l’edifici: havia de dedicar-se a activitats de lleure de caràcter “sedentari”, a acollir reunions i a servir de seu per a l’entitat que reunís el col·lectiu de la tercera edat, i al seu interior no poden desenvolupar-se activitats sorolloses ni balls, i tampoc es poden despatxar aliments.
L’incompliment d’aquestes condicions és causa de resolució del contracte de lloguer, de 600 euros mensuals, que el consistori paga al bisbat.
Tanmateix, la diòcesi ha donat la seua benedicció a la mudança de la penya, que d’altra banda passa a estalviar-se l’arrendament del local que ocupava abans i el cost dels subministraments d’electricitat i aigua, ja que l’entrada a la llar ha estat gratuïta.
“Des del punt de vista del bisbat no hi ha conflicte. Hi ha un acord, s’han posat unes condicions i les parts s’han compromès a respectar-les”, van explicar fonts diocesanes. “Si en algun moment existís algun problema de convivència amb la penya, o una minva d’ús de l’associació de jubilats”, l’ajuntament “haurà d’impedir-ne l’ús”, assenyala una d’aquestes clàusules.
Així mateix, alguns jubilats consideren que aquesta minva és patent en aspectes com l’ús de la pantalla de la llar per la penya. D’altres sostenen que no. El dia 23 hi ha convocada una assemblea per “ratificar la nova junta” que es preveu tensa.
