L’abús immobiliari arrela a Binèfar amb el boom demogràfic

Els abusos i les estafes de caràcter immobiliari sobre la població d’origen migrant comencen a sovintejar a Binèfar, on els Serveis Socials de la Comarca de la Llitera han detectat diversos episodis en els quals falsos propietaris han arribat a llogar habitatges a grups de convivència d’aquest perfil.

Un d’aquests episodis va generar un malentès de dimensions colossals a la localitat fa unes setmanes al circular per les xarxes socials una notícia falsa que assenyalava la família estafada com a okupa de l’habitatge quan en realitat es tractava de víctimes de la conducta fraudulenta d’un desaprensiu: els havien pres diners per l’arrendament d’una casa que no era de la seua propietat.

Aquest abús immobiliari va tenir un efecte secundari complex: al no habitar la casa en condicions de ple dret malgrat tractar-se del que en dret es denomina com a tercers de bona fe, la família no podia empadronar-se en aquest habitatge, i això impedia al mateix temps que els nens que formaven part de la família poguessin ser escolaritzats.

Finalment, els Serveis Socials de la Comarca de la Llitera van aconseguir que la Inspecció d’Educació de la província d’Osca aplanés els tràmits perquè els menors poguessin accedir a un dels tres centres d’ensenyament de la localitat.

Aquesta situació d’impossibilitat d’empadronament, i a conseqüència la de no escolarització, s’ha donat en cinc ocasions des de començament d’any a Binèfar, ja fos per abusos immobiliaris com el que ha patit per aquesta família o per viure en habitacions de lloguer en habitatges amb un propietari que els impedia citar-los oficialment com a lloc de residència. En tots els casos la Inspecció va ajudar a l’escolarització dels menors.

“L’objectiu és ajudar persones que es troben en situacions de necessitat”, assenyala Berta Guillén, directora del Centre de Serveis Socials de la Llitera, qui assenyala l’àmbit de l’habitatge com un dels més problemàtics a la capital comarcal.

La memòria dels Serveis Socials de l’any passat en dona fe: dos terços dels ajuts d’emergència, 45 de 75, van ser per pagar lloguers (25) o despeses de llum i calefacció (12), per condicionar cases (4) i per a allotjaments temporals d’urgència (4).

De fons hi ha dos factors fonamentals i que evolucionen en paral·lel: el creixement de l’activitat a la zona amb diverses implantacions industrials i l’augment de la població proletaritzada, sovint migrant.

Les dades de l’Institut Aragonès d’Estadística ofereixen pocs dubtes sobre qui sosté aquest creixement. Els veïns autòctons de Binèfar són només un terç del total (3.643 de 10.082) i el seu lleu augment (+25 en tres anys, +0,7%) no existiria sense els migrants de segona generació. I els aragonesos nadius (2.282) minven (-127 en el trienni) com els de la resta de l’Estat (1.516, -77) mentre els d’origen estranger (2.641) es consoliden com el segon grup; són 420 més que fa tres anys, un 19,8% més.