El Govern amplia el Parc d’Aigüestortes en 2.000 hectàrees cap a la Vall Fosca
Coincidint amb el 70 aniversari, anuncia el final de les centrals hidroelèctriques
Imatge d’arxiu de turistes a l’entrada del parc a Espot. - E.FARNELL
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici sumarà 2.000 hectàrees a les 40.000 actuals a la Torre de Capdella i encara el final de les concessions hidroelèctriques que operen dins del seu àmbit coincidint amb el 70 aniversari de la seua creació, el 21 d’octubre del 1955, per un decret firmat pel dictador Francisco Franco.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya i un dels 16 que hi ha a tot l’Estat, celebra el 70 aniversari amb l’ampliació de 2.000 hectàrees cap a la Vall Fosca, al municipi de la Torre de Capdella (Pallars Jussà). La iniciativa coincideix a més amb el repte d’afrontar el final de les concessions hidroelèctriques dins de l’espai protegit.
Declarat oficialment el 21 d’octubre del 1955, en un decret firmat pel dictador Franco, Aigüestortes va ser el cinquè parc nacional de l’Estat i el segon del Pirineu. El 1996 es va ampliar fins a assolir les 40.852 hectàrees, 14.119 de superfície central i 26.733 de zona perifèrica. “Aigüestortes és un exemple de com la conservació pot ser també desenvolupament”, va destacar el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, durant l’acte de commemoració que es va fer ahir al pavelló Joan Perelada de Barruera, a la Vall de Boí i que va comptar amb la participació dels responsables i directors dels 16 parcs nacionals de l’Estat.
Acte de commemoració ahir dels 70 anys del parc al pavelló Joan Perelada de Barruera, a la Vall de Boí. - E. ALDANA
Sargatal va afegir que la nova ampliació, plantejada per primera vegada per la Generalitat el 2004, permetrà ara sumar unes 1.500 hectàrees al nucli del parc nacional i 500 més a la zona perifèrica a la Torre de Capdella. Aquesta ampliació impulsada des del Patronat del Parc Nacional contempla una zona amb “hàbitats d’alta muntanya amb gran densitat d’estanys i ecosistemes aquàtics d’elevat valor ecològic”, que permetran “reforçar la coherència i la representativitat ambiental de l’espai protegit”, va explicar el director del parc, Lluís Florit. Va afegir que l’ampliació respon a l’interès del territori per formar part activa de la conservació. “És una manera simbòlica i pràctica de celebrar 70 anys, reforçant la col·laboració amb els municipis.”
El president del Patronat i alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, va recordar que el consistori ja treballa en la rehabilitació de l’antiga casa Mater com a nova seu del parc al Pallars Jussà. Aquest espai natural afronta la caducitat de les concessions hidroelèctriques que operen dins dels seus límits. Les primeres expiraran el 2028, a les zones d’Espot i Lladres, seguides per les de Sant Maurici i Ribera de Caldes. El pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), vigent des de l’any 2003, estableix que les esmentades concessions no es podran renovar. “Treballem per definir el futur d’aquestes instal·lacions i planificar la restauració dels ecosistemes afectats”, va explicar Lluís Florit.
El Govern i el Patronat han iniciat una anàlisi tècnica i ambiental per valorar les alternatives de gestió després de l’expiració de les concessions, en línia amb la nova normativa europea de restauració de la naturalesa. Sargatal va subratllar que l’objectiu és “compatibilitzar la recuperació ecològica amb el manteniment dels paisatges emblemàtics, com l’estany de Sant Maurici”. Per la seua part, Florit va recordar que el parc ja treballa per a “determinar el futur de cada instal·lació i planificar la restauració dels espais afectats”.
El repte de l’equilibri entre conservació i turisme
En set dècades d’existència, el parc ha aconseguit consolidar-se com a referent de conservació, investigació i desenvolupament sostenible al Pirineu. El director, Lluís Florit, va destacar que el futur del parc passa per “continuar sent un laboratori viu de sostenibilitat” i “reforçar el vincle amb el territori”, especialment amb els sectors ramader i turístic.
“Volem que els habitants se sentin orgullosos de viure en una zona protegida. És la millor garantia de conservació”. Va destacar que s’afronta el desafiament de compatibilitzar la conservació ambiental amb la creixent pressió turística (600.000 visitants a l’any) i els efectes del canvi climàtic, especialment als ecosistemes d’alta muntanya. Va afegir la necessitat de “trobar l’equilibri entre la conservació i el turisme” millorant equipaments per concentrar els visitants en punts determinats i mantenir altres zones més tranquil·les. Va insistir que un altre eix és enfortir el vincle amb el territori. “Volem que el sector ramader, l’hostaleria i els veïns sentin el parc com una cosa pròpia, fruit d’un esforç compartit de conservació.”
