L’ampliació del Parc Nacional més enllà de la Vall Fosca

Aquesta setmana el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) ha celebrat el 70è aniversari amb l’anunci de l’ampliació de l’espai protegit en 2.000 hectàrees més per la Vall Fosca, de les quals 1.500, com a parc estricte i les altres 500 en la zona perifèrica de protecció. Actualment, només dos municipis tenen territori dins de la zona de protecció estricta, la Vall de Boí (amb 8.802 ha més altres 5.358 de zona perifèrica) i Espot (amb 2.225 ha de nucli estricte i altres 5.317 de zona perifèrica). La resta dels altres 8 municipis de la zona d’influència socioeconòmica del Parc només tenen territori protegit en zona perifèrica. Si aquesta ampliació s’acaba portant a terme (el procés és llarg i cal el consens i acceptació dels integrants del Patronat del PNAESM i l’aprovació final al Parlament de Catalunya), seran ja 3 els municipis privilegiats que tinguin territori protegit dins el Parc estricte.

Estar dins el Parc estricte o en zona perifèrica té diferències importants, quant a les activitats que s’hi poden realitzar i també a la quantitat de diners a què pot accedir un municipi, pels ajuts i subvencions a què tant els habitants com les corporacions locals tenen dret. Particulars, empreses, entitats sense ànim de lucre, municipis i entitats locals de la zona d’influència social tenen dret a les subvencions i ajuts que arriben a través del Parc Nacional, i els imports poden variar de forma notable en funció de les hectàrees de cada municipi i de les activitats per a les quals es demanen, un dels objectius dels ajuts és fomentar el desenvolupament econòmic local.

A banda de les subvencions més específiques destinades a la recerca científica, altres ajuts en els darrers anys s’han destinat a l’adequació d’explotacions tradicionals ramaderes en zona perifèrica, a la reconstrucció de bordes o arranjament d’edificis de valor històric o artístic que formen part del patrimoni cultural i etnològic del seu entorn, a protecció de ramats, a la divulgació dels valors del Parc, l’educació ambiental, i altres. Per tenir idea, el 2010, per exemple, dels 1.393.999,78 € que es van repartir entre els 10 municipis de la zona d’influència del Parc, més de 812.000 € van anar als ajuntaments i ens locals; més de 432.000 €, a les empreses; 138.505 €, a particulars; i uns 10.700 €, a entitats sense ànim de lucre. L’any 2021, el pressupost a distribuir entre els integrants de la zona d’influència social del Parc fou de 2.436.000 €, i els fons europeus Next Generation van contribuir a incrementar la dotació.

El que no es va dir a l’acte del 70è aniversari celebrat a l’Espai Joan Perelada de Barruera és que el Pont de Suert és l’únic dels tres municipis de l’Alta Ribagorça que no té territori al Parc, tot i que aspira a tenir-ne, si és que s’hi acaba incloent la vall de Manyanet. Aquesta vall té un valor geològic excepcional, segons un estudi pioner del doctor Mata-Perelló amb l’Instituto Geológico y Minero de España que ha recuperat recentment el científic Oscar Alemany. També és hàbitat d’una planta endèmica a més de corredor natural, i tot plegat és la base per incloure aquest patrimoni al Parc Nacional. Al projecte d’ampliació del 2004 que preveia quasi doblar l’extensió de parc estricte i també de zona perifèrica (i que finalment no va prosperar), el Pont de Suert va quedar fora. També va quedar fora l’estany de Besiberri (Senet) i altres indrets pel Pallars i la Val d’Aran.

Esperem que en un futur proper aquests espais se sumin a l’actual projecte d’ampliació i els municipis implicats (la vall de Manyanet té una part que pertany al municipi de Sarroca de Bellera) tinguin clar que com més terreny protegit dins el Parc, més diners i eines tindran per conservar el seu patrimoni natural, cultural i etnològic: és un win-win.