Estudiants d’Austràlia passen tres setmanes excavant en un jaciment de la Noguera: “ossos de cérvol, cavall, tortuga... i fins i tot una dent de rinoceront"

Creuar el planeta per excavar a la Noguera. Aquesta és l’aventura de 13 estudiants australians de la Universitat Nacional Australiana, situada a la capital, Canberra, acompanyats per la professora espanyola Sofía Samper, que durant tres setmanes han treballat en el jaciment de l’Abric Pizarro, a Vilamajor (Àger), en un projecte conjunt amb la Universitat Autònoma de Barcelona. La base d’operacions ha estat a Camarasa, amb visites també a la Cova Gran de Santa Linya i la Roca dels Bous.

La impulsora d’aquesta aventura és la mateixa Samper que recorda els seus inicis a la Noguera. “Vaig venir per primera vegada, com a estudiant voluntària, el 2007. Vam excavar a la Cova Gran de Santa Linya i em va encantar. Vaig estar treballant aquí fins al 2013, fins que la crisi em va portar a Austràlia a fer un segon doctorat. Des del 2016 soc professora d’arqueologia científica a Canberra.” La Sofía és zooarqueòloga, està especialitzada en l’estudi de restes animals en contextos prehistòrics. “Treballo amb materials que van des de fa 120.000 fins a 3.000 anys. A Austràlia, en canvi, el més antic que tenim és de 50.000 anys enrere, mentre que aquí arribem a milions d’anys”, detalla.

La seua experiència com a dona en el món acadèmic australià també marca la diferència: “Va ser dur al principi, perquè aquí estava molt a gust i allà tot era nou, més car i lluny de casa. Però Austràlia és una societat molt multicultural, estan acostumats a gent de fora. A més, hi ha moltes dones en càrrecs potents, com catedràtiques o rectores, i això fa que la bretxa sigui menor que a Espanya”, va assenyalar. D’altra banda, la conciliació està molt millor organitzada. “Allà les jornades són de 35 hores, comencem aviat i a les tres de la tarda ja estàs fora, la qual cosa et permet recollir els fills del col·legi”, explica.

Així mateix, el dia a dia dels estudiants a Àger no ha estat fàcil, però sí molt apassionant. “Ens aixequem sobre les 6.30 hores. Passem el matí al laboratori, netejant i catalogant materials, i a la tarda anem a excavar al jaciment fins a les set”, explica Noah Mikov, un dels alumnes. Els dissabtes queden reservats per a excursions, i cada èxit motiva l’esforç dels estudiants. “Hem trobat ossos de cérvol, cavall, tortuga... fins i tot una dent de rinoceront”, subratlla Noah.

Per a Myka Davis, que mai havia excavat, l’experiència és reveladora. “Tot just sabia distingir una eina de pedra i ara sento que he après gràcies al suport de l’equip”, va agrair. També han descobert diferències metodològiques. “A Austràlia, el treball arqueològic es fa sempre consultant comunitats indígenes; a Catalunya, els jaciments estan oberts més temps, la qual cosa permet experimentar més al terreny”, explica Noah.

Quan se’ls pregunta si tornarien a Catalunya, no dubten amb la resposta: “Definitivament, sí. Aquí cada racó té història. A Austràlia recorres hores de carretera sense veure res; aquí camines mitja hora i descobreixes ruïnes, muralles o pintures de milers d’anys”, assenyala Noah. Les troballes es queden a casa. “Tot el material extret s’estudia i queda a la comarca: primer passa per la UAB i, una vegada analitzat, es diposita al Museu de la Noguera a Balaguer. Així garantim que tot el coneixement generat torni al territori”, va recalcar la Sofía a SEGRE.

«A Austràlia no hi ha tanta bretxa de gènere»: La Sofía porta a Austràlia des del 2016 fent classes a la universitat. “A Austràlia hi ha moltes dones en càrrecs de primer nivell. Hi ha menys bretxa, estan millor valorades”, subratlla.

«A Catalunya cada racó té història»: Al preguntar-li a Noah per una gran diferència amb el seu país, ho té clar: “Austràlia és un país enorme, es necessiten hores per

arribar a qualsevol part. Aquí cada racó és ple d'història.”

«Ha estat una gran aventura plena d’aprenentatge»: Sobre la seua experiència personal, comentar Myka: “És la meua primera excavació i el primer gran viatge fora de casa. He après a reconèixer eines i estic molt agraïda a l’equip.”