De Tàrrega a Chiapas per ajudar els zapatistes a formar mestres

Carlos López, historiador autodidacte, és un veí de Tàrrega que actualment resideix a Mèxic. Fa un quart de segle va participar durant dos anys en Ta spol be: Abriendo camino, un projecte educatiu solidari amb població tzotzil (indígenes de Chiapas) desplaçada al Municipi Autònom Rebel Zapatista de San Pedro Polhó, que va nàixer després de la matança a Acteal, en la qual el desembre del 1997 un total de 45 dones, nens i homes van ser assassinats per paramilitars organitzats pel govern mexicà.

Per commemorar aquesta efemèride ha publicat un llibre que recorda el projecte. El seu objectiu era capacitar els promotors tzotziles per convertir-los en mestres dels refugiats, especialment els nens, que patien les estratègies de contrainsurgència i guerra de baixa intensitat implementades pels governs per limitar i inhibir l’expansió de les comunitats base de l’exèrcit zapatista.

Observador dels drets humans

El llibre està distribuït en catorze capítols escrits per algunes de les persones que van participar en el projecte Ta spol be. L’apartat de Carlos López es titula Del anarquismo al camino rojo. “El setembre del 1998 vaig conèixer una família d’uruguaians descendents de Tupamaros, que havien visitat les comunitats zapatistes, aixecades en armes, l’any 1994. Em van explicar les seues vivències i com podia donar-los suport i vaig decidir deixar la feina a l’empresa familiar per emprendre el meu primer viatge a Mèxic el 18 de novembre d’aquell any”, explica. Així mateix, la seua tasca allà era ser observador internacional dels drets humans, encara que va començar a mantenir relació amb els impulsors de Ta spol be i el 2001 ja es va integrar al projecte educatiu, en què va estar col·laborant dos anys.

“A l’escola assistien entre 300 i 350 fins a 500 nens i nenes diàriament, depenent de factors com el clima, l’època de sembra i collita i les festes”, explica. “Impartíem tzotzil, matemàtiques, espanyol, drets i cultura indígena”, recorda. La principal missió del projecte era “fer veure als pares que l’educació dels seus fills era prioritària”, encara que reconeix que “no va ser un treball fàcil per la situació que es vivia en la comunitat amb els desplaçats i els campaments dispersos, alguns dels quals estaven a dos hores caminant”. “Volíem distreure els nens, al principi únicament dibuixaven motius vinculats a la guerra mentre que, amb el pas del temps, van anar canviant i ja dibuixaven altres coses més agradables”, explica. El projecte Ta spol be, que va estar actiu uns sis anys, va ser fundat per dos professors de l’UAM Iztapalapa. Quan López va entrar a formar part d’aquesta iniciativa, la seua principal funció va ser habilitar una biblioteca i posteriorment es va convertir en assessor.

Ta spol be va aconseguir obrir un total de vuit escoles a San Pedro Polhó, “un poble de més de 2.000 habitants, però que amb els desplaçats per la guerra de baixa intensitat va arribar a tenir fins a 12.000 desplaçats, instal·lats en campaments”, comenta. “L’experiència, molt xocant i dura”, reconeix. A més, finançaven el transport dels nens que ja anaven a un centre d’educació Secundària.

López porta uns mesos a Tàrrega per visitar la seua família. En aquest període ha aprofitat per presentar el llibre, tant a la capital de l’Urgell com a Vilagrassa, i està obert a organitzar presentacions en altres municipis per donar a conèixer el projecte i el moviment zapatista. Es tracta d’un llibre solidari els beneficis del qual aniran destinats a altres projectes de característiques similars.