El beisbol arrela a Tamarit: "aquí no s’havia vist beisbol mai a la vida. Potser, a la tele; però poc"
Los Indios juguen en una lliga de 12 equips de Catalunya i Aragó. Utilitzen ‘les pistes’ com a estadi
La plantilla de Los Indios ha crescut fins als 23 jugadors. - AJUNTAMENT DE TAMARIT
La freqüència amb què comencen a veure’s per diverses localitats de la Llitera joves amb una samarreta de beisbol de color blanc amb la paraula Indios té un motiu: aquest és el nom de l’equip amb el qual aquest esport està arrelant a la zona des que, fa dos anys, es va instal·lar a Tamarit l’equip del mateix nom.
“Tot va sorgir a Binèfar fa cinc anys, fins i tot ens hi vam federar. Però no ens van donar gaire bola. Ens cobraven per utilitzar un parc”, explica Jean, un dels promotors de la iniciativa, que recorda que “era difícil: estàvem federats i no teníem camp”. Aleshores, des del 2022, ja competien a la Lliga Independent, formada per dotze equips d’Aragó i Catalunya i en la qual aquest any juguen una final de zona.
“Aquí no s’havia vist beisbol mai a la vida. Potser, a la tele; però poc. I ara hi ha bastant afició, va molta gent a veure’ls els diumenges al matí”, assenyala Abel González, regidor d’Esports de Tamarit.
La plantilla de Los Indios ha crescut fins als 23 jugadors.
Juguen al camp de les antigues pistes d’atletisme. “S’utilitzava poc. Van fer una prova i va ser positiva, i a poc a poc s’han anat assentant. Ara hem resembrat el camp i d’aquí a mig mes estarà preparat”, recorda l’edil. “Volíem que hi hagués més esport a Tamarit, i des de l’ajuntament els estem donant tot el suport”, afegeix.
“Vam començar a jugar, un en coneixia un altre, ens vam anar ajuntant i vam veure que hi havia qualitat. I vam arrancar com a equip”, recorda Jean, que explica que la plantilla de Los Indios té 23 membres, “la gran majoria som d’origen llatinoamericà. Veneçuela, Cuba i la República Dominicana són les principals nacionalitats d’origen, i també hi ha gent de Nicaragua i d’El Salvador, entre altres països.” Vesteixen de blanc amb verd i negre i de verd amb groc i blanc.
A l’afluència de públic local, que Jean atribueix al fet que “al no ser un esport gaire vist la gent s’anima”, s’hi suma la dels equips visitants, que “solen portar bastanta gent”. El tercer temps hi té alguna cosa a veure: “Fem barbacoes; sobretot quan venen de lluny, perquè ens veiem menys.”
