L’Audiència d’Osca veta el pla per reflotar Frutas Lozano
Qualifica com a estatal un préstec d’una empresa pública i deixa en l’aire 40 llocs de treball

Frutas Lozano té la seu a Fraga des de fa 40 anys.
L’Audiència d’Osca ha revocat el pla per reflotar l’empresa Frutas Lozano de Fraga a l’acceptar un recurs del CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació), un organisme dependent del ministeri de Ciència, i canviar de privat a públic la qualificació d’un préstec pendent de tornar. Això recompon els grups de creditors i els equilibris de suport i oposició al pla.
Frutas Lozano té una plantilla de 40 treballadors i arriba als 200 durant la campanya de recol·lecció. Factura vuit milions d’euros a l’any i acumulava un deute de quinze amb una dotzena de bancs i mig centenar de proveïdors, la gran majoria de Lleida i la Franja, quan fa un any i mig va presentar un preconcurs de creditors per negociar el reflotament de l’empresa.
El jutjat Mercantil d’Osca va avalar a finals de setembre de l’any passat un pla que era pioner en el sector i contrari a la postura de la banca, partidària de liquidar l’empresa i de vendre’n els actius, mentre comptava amb el suport dels creditors comercials, que donaven per perdut el 60% del seu deute, més de dos milions, per recuperar-ne una mica més d’un en terminis a liquidar en 12 i 24 mesos.
La banca també donava per perduts la meitat dels quatre milions contractats amb avals de l’ICO en set entitats per cobrar la resta a partir del 2028. Els set milions sense aval oficial es convertien en crèdits participatius que començarien a liquidar-se el 2029, malgrat que amb aquests pagaments supeditats al fet que l’empresa en guanyés més d’1,5 a cada exercici.
Els representants de Frutas Lozano disposen ara d’un termini de tres mesos, prorrogable per tres més, per negociar un nou pla de reflotament, uns terminis que operen a la pràctica com a escut protector davant els creditors, que no poden executar el deute. En qualsevol cas, amb l’excepció de CDTI, que canvia de grup, els dos grans blocs mantenen les seues posicions: a favor de la continuïtat els creditors comercials i industrials i a favor de la liquidació els financers.
Els creditors públics, l’Agència Tributària i la Seguretat Social, van per una altra via al qualificar-se els deutes amb tots dos com a crèdits privilegiats i disposar d’un calendari de liquidació propi.
El préstec del CDTI no té la qualificació de privilegiat però sí la de públic, fet que impedeix aplicar-li les quitacions o reduccions que sí que suporten la resta d’entitats no privilegiades. En cas de fer-ho, les seues aportacions podrien ser considerades ajuts d’Estat, il·legals a la UE.
El seu recurs, en qualsevol cas, ha causat sorpresa en mitjans jurídics. “Per la seua naturalesa, hauria de recolzar la reestructuració de les empreses viables encara que travessin dificultats financeres transitòries”, van assenyalar.