El monestir de les Avellanes torna a lluir les tombes dels comtes d’Urgell

Les rèpliques de les tombes d’Àlvar I i Cecília de Foix tornen al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, part de la seua esplendor medieval a lluir novament a l’altar de l’església. Formen part del projecte de recuperació i dignificació del panteó dels Comtes d’Urgell que es va impulsar el 2016.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer, va tornar a viure ahir un dia històric amb l’arribada de les rèpliques exactes del sepulcre doble d’Àlvar I i Cecília de Foix, Comtes d’Urgell. No són els originals, sinó còpies fidedignes que s’han elaborat amb materials que imiten la pedra natural, i que s’han creat a partir de la digitalització en 3D dels originals, que segueixen al Metropolitan Museum de Nova York, a la seu de The Cloisters. “És un dia històric”, va assegurar el director del monestir, Robert Porta, mentre observava la col·locació minuciosa del doble sepulcre al lateral esquerre de l’altar de l’església. “Des del 1906, quan els originals van ser traslladats als Estats Units, somiàvem poder tornar-los, encara que fos a través d’una reproducció. No podem portar les peces autèntiques, però sí tornar el seu significat, dignitat i valor cultural a la societat”, va dir.

Aquests dos nous sepulcres se sumen al del vescomte d’Àger, Àlvar II (el guerrer de la saga), que va ser instal·lat fa dos anys a la capella lateral de l’església. Queda pendent la reproducció del d’Ermengol X, l’impulsor del panteó i figura clau de la noblesa catalana medieval. “És el més complex de tots, i serà el gran repte final”, va avançar Porta. “Caldrà tornar a Nova York, fer nous escàners i coordinar un procés tècnic molt minuciós. Però el projecte de recuperació està pensat per completar-lo, és una qüestió de temps, implicació i voluntat col·lectiva”. Va recordar que la reconstrucció forma part de l’ambiciós projecte d’investigació, restauració i difusió del patrimoni funerari dels comtes d’Urgell, que durant segles van descansar en aquest monestir fundat al segle XII.

L’empresa 3dtecnics d’Olot, encarregada de la reproducció, ha elaborat les rèpliques amb un material anomenat macril que n’assegura la durabilitat. “És el més semblant a la pedra que existeix”, va explicar Francesc Montero, responsable del taller d’Olot. “El procés ha estat llarg, entre set i vuit mesos de feina, perquè no es tracta només de copiar, sinó de tornar l’ànima a la peça. La tecnologia ajuda, però la mà de l’artesà és imprescindible.” Per la seua part, la vicepresidenta de l’IEI i alcaldessa d’Os, Estefania Rufach, va apuntar que la Diputació, que ha finançat el projecte amb 85.000 euros, “sempre ha apostat per aquestes rèpliques” i va destacar que la voluntat de la corporació és continuar i completar el panteó dinàstic amb la reproducció de l’últim sepulcre. “Aquest segon treball ha estat més àgil i eficient”, gràcies a l’experiència i coordinació entre institucions, va dir Rufach. De fet, la iniciativa ha estat possible gràcies al treball en xarxa de la Diputació, el departament de Cultura, el consell de la Noguera, l’ajuntament d’Os, el museu d’Arqueologia, Maristes i la UdL, entre d’altres.

Mentrestant, les restes òssies dels comtes esperen ser dipositades al panteó quan acabin les anàlisis de l’ADN i datacions per radiocarboni, iniciats al maig, per confirmar la cronologia de les restes de la saga noble catalana medieval.