L'Aragó deixa sense transport escolar dos nenes amb discapacitat múltiple: “tenen dret a estudiar”
Anul·la la ruta de Lleida i imposa sortides de casa de 10 hores a 13 nens amb diversitat intel·lectual
Una de les nenes afectades, amb la seua mare.
La motoserra pressupostària del Govern d’Aragó que presideix Jorge Azcón està tenint intensos efectes en el funcionament dels serveis públics a la Franja: la conselleria d’Educació ha retirat el servei de transport escolar a dos nenes de Fraga de 15 i 16 anys que pateixen discapacitat múltiple i que des del curs 2021-2022 van a classe a l’Escola Plançó, un centre concertat d’educació especial de la Caparrella (Lleida).
“A Fraga hi ha tres centres públics, però per poder estudiar Secundària un nen amb discapacitat ha de desplaçar-se 60 quilòmetres, fins a Montsó, i passar deu hores fora de casa. No hi ha més opcions de centres públics”, explica Marta Mur, mare d’una de les nenes. “Són nens que tenen dret a estudiar al centre més proper a casa seua. No volem que tinguin més drets que altres nens, però volem que gaudeixin dels mateixos”, afegeix.
El desplaçament al centre d’educació especial La Alegría de Montsó, l’únic públic de la província d’Osca que ofereix formació per a menors amb diversitat funcional mental, suposa per als alumnes agafar el transport escolar a les 8.15 a Fraga i tornar a les 18.15, un exigent règim que segueixen, perquè el Govern d’Aragó no els dona cap altra opció, tretze alumnes de la capital del Baix Cinca.
Aquest no és, tanmateix, el centre més proper a Fraga que ofereix serveis d’educació especial. El Plançó, a la Caparrella, és a 27 quilòmetres, i el d’Aremi, especialitzat en paràlisi cerebral, a 33 quilòmetres. “No m’entra al cap que tenint una escola a 25 quilòmetres hàgim d’anar a un altre que està a 60”, anota Mur.
Fa ja 12 anys, des del 2013, que la conselleria d’Educació va posar en marxa la ruta escolar 44 per, precisament, portar amb taxi de Fraga a Lleida nens amb discapacitat del Baix Cinca. La línia va quedar a l’aire el curs 2020-2021, amb la pandèmia, i la DGA la va recuperar en el següent. Des d’aleshores ha tingut tres usuaris, Inés i Lira, alumnes del Plançó de 16 i 15 anys, i Sonia, d’Aremi, afectada per paràlisi cerebral i que va morir el 2024.
La direcció provincial d’Educació d’Osca, que considera que “per a aquest curs escolar la línia no és necessària” per la defunció de la nena, ha suprimit la línia de transport escolar “davant de la impossibilitat de la prestació del servei durant el curs escolar 2025-2026 per falta d’alumnat que va donar origen al servei”.
La resolució, firmada per la directora provincial, Mónica Martínez, destaca que “no tindrà dret” al transport escolar “l’alumnat l’escolarització del qual s’efectuï voluntàriament en un centre diferent al que li correspon per la seua residència habitual”.
La posició del departament d’Educació obliga les famílies de les nenes, amb independència dels ingressos hospitalaris i altres incidències que puguin anar patint els seus membres, a portar-les cada matí de dilluns a divendres fins a la Caparrella i recollir-les a la tarda, la qual cosa, en qualsevol cas, permet reduir en dos hores les absències a casa en relació amb l’opció de Montsó.
“El que no farem és canviar-les de centre després de sis anys perquè a la DGA no li doni la gana posar transport escolar”, assenyala Mur, que mostra la seua estranyesa sobre un aspecte que es dona a gairebé totes les zones frontereres del país: “No s’entén com no hi ha un conveni per facilitar l’escolarització” d’alumnes de la Franja a Lleida.
D’altra banda, no és la primera vegada que el Govern d’Azcón esgrimeix el concepte de territorialitat per retallar serveis: aquest és també el seu argument per impedir que arribin a Lleida els trens de Saragossa que no són Obligació de Servei Públic.
