Arbeca, sinònim de qualitat de vida

Daniel Robustillo i Airy Gras representen la nova realitat de moltes famílies joves que aposten pel món rural buscant una vida més equilibrada i connectada amb la comunitat. La seua imatge, al costat del seu fill Martí, ocupa una gran lona al carrer Pelai de Barcelona, com a protagonistes visibles de la campanya Poble petit, gran vida que impulsa la Diputació per reivindicar les oportunitats que ofereix la vida als pobles de Ponent.

Originari de Caldes de Montbui, el Daniel treballa com a director de vendes en una empresa de Terrassa, mentre que l’Airy, nascuda a Arbeca, exerceix com a biòloga i professora a la Universitat de Barcelona. Després de conviure a Barcelona i a Caldes, i passar dos anys als Estats Units, van tornar decidits a formar una família a Arbeca, on la vida discorre a un altre ritme. “Sempre m’he sentit molt vinculada a Arbeca i a Ponent”, explica l’Airy, que veu l’experiència nord-americana com a “molt despersonalitzada”. El contrast amb la gran ciutat catalana també és evident per a la parella. “A Barcelona pots compartir cultura i lleure, i és més fàcil teixir certa xarxa social, però continua sent un lloc molt poc personal si ho compares amb la vida en un poble”, reflexiona.

Ambdós reconeixen que els sorprèn veure’s al cartell d’una campanya tan emblemàtica, però ho viuen amb orgull i naturalitat. “Sempre fem campanya per viure al poble, la nostra experiència és molt positiva”, asseguren.

Contra la creença que els pobles són tancats, la integració ha resultat senzilla i gratificant. “Tenim un gran cercle d’amistats”, afirma l’Airy. El Daniel, per la seua part, ha trobat ràpid el seu propi espai. Ja forma part del grup punk-folk Pork Chop Boys i participa en trobades culturals i la vida en comunitat arbequina. Però potser el que més els va fer decantar-se per viure en un poble com Arbeca va ser el poder donar al seu fill Martí la possibilitat de créixer més a prop de la naturalesa, envoltat de cares que pugui associar a un nom. Tant l’Airy com el Daniel consideren que campanyes com aquesta que impulsa la Diputació –que va acompanyada també d’un espot que s’emet per televisió–, és necessària, encara que insisteixen que ha d’anar acompanyada de mesures polítiques que afavoreixin l’accés a l’habitatge i millorin els serveis de transport. “Treballo a Barcelona un parell de dies i m’agradaria anar-hi en tren o autobús, però ara mateix no és viable pels horaris, la freqüència o la fiabilitat”, lamenta l’Airy.

La família, que ja ha adquirit un habitatge al lloc, no es planteja tornar a la ciutat. Valoren el dia a dia tranquil i estar a prop de les seues arrels. “Si volem disfrutar de lleure, realment no és tan lluny, i on hi ha més lleure, moltes vegades falta aquesta qualitat de vida”, conclouen, mostrant-se satisfets de la seua decisió.