De restaurant a museu: tanca L’Era del Marxant després de més de tres dècades

Després de més de tres dècades al capdavant del restaurant L’Era del Marxant, la família Montané-Peru-cho ha tancat els fogons, però no les portes de la que va ser la seua casa familiar. Veïns de tota la vida de la Pobleta de Bellveí, a la Vall Fosca, han transformat l’antic menjador de l’establiment en un petit museu dedicat a la vida rural. “Seria una pena que tot allò que havia servit als nostres avis desaparegués”, comenta Josep Montané.

El restaurant, ubicat en una casa construïda fa més de dos segles, va ser inaugurat el 1993, després que la família Montané restaurés el que havia estat el seu habitatge familiar, conegut com Cal Marxant. El nom del local al·ludeix l’era, l’espai que antigament s’utilitzava per trillar el cereal, guardar el gra o treballar amb els animals. En el cas dels Montané, l’era familiar, documentada ja el 1830, va ser durant dècades un símbol de la vida agrícola del poble. Va decidir convertir-la en restaurant quan, després de dos anys d’experiència en hostaleria, va apostar per crear un lloc que combinés història, gastronomia i entorn.

Amb el temps, la casa es va ampliar amb aparthotels, que encara continuen oberts. Malgrat que el restaurant ja no funciona, el llegat culinari de L’Era continua més viu que mai. El seu fill, cuiner professional, elabora embotits tradicionals a la cuina del restaurant, ara convertida en obrador. Allà prepara productes com el xolís, la secallona o la girella, que ven directament al públic. Durant tota la vida, Montané va anar guardant eines i estris que avui conformen una exposició singular. “Pura història pallaresa”, recalca.

Objectes exposats

Exposa al lloc eines de conreu, mesuradors de gra, motllos per a formatge o una graella amb motius florals utilitzada per torrar coca. Al seu costat, hi ha també un escalfaplanxes de ferro, maletes de pell i una de les peces més singulars, que no passa desapercebuda: una sella per a dama que utilitzaven les núvies quan es desplaçaven a cavall de fa més de dos segles. Entre els objectes més antics destaquen dos pergamins del segle XVI –un del 1528 i un altre del 1525–. Un és una escriptura feta per un notari, mentre que l’altre està redactat en llatí i actualment s’està traduint.

A més, s’exhibeixen pintures realitzades amb tremp d’ou, una tècnica tradicional inspirada en l’art romànic pirinenc. També conserva el segell original amb les sigles MP (Marxant-Pobleta), que s’utilitzava per marcar les vaques i les eugues del bestiar familiar; un brodat sobre paper del 1840 elaborat per una rebesàvia, i un petit tub metàl·lic, el “tub”, on antigament es guardaven els documents i els diners de més valor. D’allà, assenyala Montané somrient, “ve aquella expressió que encara diem: salut i força al canut”.

El recorregut revela objectes peculiars com una navalla d’afaitar d’uns dos-cents anys que “encara talla”, bisturís amb fundes de cuir utilitzats per sagnar persones i animals, i estris de muntanya com raquetes de neu, polaines o grampons, molts dels quals pertanyien als treballadors de Fecsa que van construir les centrals hidroelèctriques del Pirineu durant el segle XX. “Cada objecte té la seua història i junts expliquen com es vivia aquí”, resumeix l’amfitrió.

Visites

Així, l’espai podrà visitar-se els caps de setmana i dies festius, sota reserva prèvia, amb l’objectiu de mantenir viva una part essencial del patrimoni pallarès.