La Fundació Horitzons debat a Tàrrega el repte de la immigració

Tàrrega va reunir ahir prop d’un centenar de persones al seminari Horitzons Lab Arribades i arrels, impulsat per la Fundació Horitzons 2050, que va propiciar un debat profund sobre els canvis demogràfics que viu Catalunya i la necessitat de repensar col·lectivament el model d’acollida, convivència i identitat. Els assistents van coincidir en la valentia d’obrir un espai públic de reflexió sobre la immigració. En 25 anys a Catalunya s’ha passat de sis a vuit milions d’habitants, i no n’hi ha prou amb gestionar, es va dir ahir, cal comprendre quin tipus de societat volem ser. En aquest sentit, en la jornada va quedar clar que falten polítiques realistes i que ja anem tard en matèria d’immigració.

El sociòleg Salvador Cardús va defensar un canvi de paradigma: “Incorporar la immigració significa ser capaços de canviar” i va demanar “no parlar d’integració”. Segons el seu parer, Catalunya necessita crear “una identitat i unes arrels orientades al futur i no al passat”. També va demanar “posar-se a la pell dels immigrants”.

El professor de Ciència Política de la UB Xavier Torrens va alertar que “l’agenda centrada exclusivament en migració i seguretat ha fet guanyar espai als discursos nacionalpopulistes”. Torrens va reclamar “un discurs narratiu capaç de generar il·lusió, com va passar amb el procés, i un disseny de polítiques públiques”.

Des de l’òptica municipal, l’alcalde de Calella, Marc Buch, va advertir que “els ajuntaments estem improvisant, sense mitjans tècnics ni econòmics”, i va apuntar la urgència de reformar el sistema del padró, “la porta d’entrada a tots els drets”. Buch va afirmar que “la immigració no és dolenta, però un creixement tan elevat fa difícil fer previsions”. Va lamentar que “les polítiques migratòries són inexistents”.

En l’àmbit educatiu, la directora de l’escola Mercè Rodoreda de Nou Barris, Àngels Cadena, va explicar que el seu centre acull alumnat de 43 nacionalitats i que “l’escola és l’únic espai on la cohesió es fa real”, encara que va reconèixer que falten recursos.

Al seu torn, Cadena va afirmar que l’acompanyament a les famílies és clau. En aquest sentit, va apostar per anar a una tota la comunitat educativa. Per la seua part, l’economista Miquel Puig va alertar que el model català “ha prioritzat la mà d’obra barata”.

Si a la tarda les ponències es van centrar en el present i el futur de la immigració, al matí, al seminari, amb la participació d’una quinzena de ponents, es va fer un repàs històric i es va tractar la política europea d’immigració i asil.