Sondejos a Estopanyà i Benavarri a la recerca d’un mineral que s’utilitza per fabricar bateries i acer
Aragó autoritza el rastreig de manganès, estratègic per a l’Estat
El manganès es considera estratègic a l’Estat espanyol. - IMAGG00
El Govern d’Aragó ha concedit un permís per sondejar durant els propers tres anys una superfície de 700 hectàrees de muntanya als termes municipals de Benavarri i Estopanyà del Castell per buscar manganès, un mineral que s’utilitza com a matèria primera en processos com la construcció de bateries elèctriques, per millorar els aliatges d’acer i, també, com a pigment en diferents processos industrials quan es troba en un estat d’oxidació avançat.
Per les seues caracteristicas geològiques, els jaciments d’aquest mineral, la disponibilitat del qual ha estat declarada estratègica per part del Govern central i la consideració com a crític per la seua escassetat, genera consens entre els científics, i tenen associada sovint la presència d’algun dels 17 elements de les terres rares, l’accés a les quals genera conflictes a diverses zones del món.
En aquest cas, no obstant, l’autorització per als sondejos se centra en el manganès.
El permís, batejat com Teresa 1, inclou set quadrícules mineres (de cent hectàrees cada una) i ha estat emès a nom d’un particular, J. P. S., amb domicili a la capital de la Ribagorça oriental.
El permís d’investigació per buscar manganès abasta 700 hectàrees de muntanya.
Els terrenys en els quals se centrarà l’exploració es troben al límit de la Ribagorça i la Llitera, dos comarques on l’extracció de minerals va ser intensa fa un segle, amb mines de plom a Alins, de manganès a Natjà i a Purroi, d’argila a Camporrells i de sal i d’aerinita a Estopanyà, tal com ressenyen els treballs previs a la creació del Geominlir, el parc geològic i miner que pretén abastar 400 km2 de les dos àrees.
A Estopanyà hi va haver fa més d’un segle una mina de manganès batejada com Teresa, a la ubicació de la qual encara és visible el castellet, l’edifici des del qual es baixava a les galeries, estructurades en cinc nivells i la profunditat màxima de les quals s’acostava als 70 metres.
La mina, amb tres pous denominats Sant Salvador, Sant Bartolomé pou sud, va funcionar entre els anys 1917 i 1922, una època d’elevada demanda d’aquest mineral amb la reactivació econòmica d’Europa després de la Primera Guerra Mundial, i de nou durant els gairebé tres anys de la Guerra Civil Espanyola.
El Consell Ordinador de Minerals Especials d’Interès Militar va intentar sense èxit reobrir-la el 1942, coincidint amb la desmesurada demanda de materials d’aliatge de l’Alemanya nazi als seus col·legues franquistes per disposar d’armament pesant. El 1960, quan es donava per esgotat el mineral, van caducar els permisos.
Els treballs, per a la restauració dels quals ha imposat la conselleria de Presidència, Economia i Justícia una fiança de 7.199,50 €, inclou part de la muntanya municipal Devesa i Comuns, d’Estopanyà, la qual cosa fa que les intervencions en aquesta zona requereixin l’autorització prèvia de la direcció del departament de Medi Ambient, com passa amb algunes zones incloses en el Pla de Protecció del Trencalòs.
Paral·lelament, la conselleria de Cultura va advertir durant la tramitació del permís que “les unitats geològiques del cretaci superior” en les quals es desenvoluparan els sondejos presenten “cert potencial i interès des del punt de vista paleontològic”, la qual cosa comportaria en la fase d’explotació minera l’obligació de “fer prèviament prospeccions paleontològiques superficials” per “valorar” si es poden produir afeccions a béns o jaciments.
Permís per sondejar roques per a construcció i agricultura
La conselleria de Presidència, Economia i Justícia del Govern d’Aragó ha concedit a l’empresa Áridos y Construcciones Ruberte una autorització per sondejar la presència d’ofites en una zona de 700 hectàrees del terme municipal de Camporrells, a la Llitera. Les ofites són unes roques ígnies, procedents del refredament del magma volcànic, que es troben a les capes superficials de l’escorça terrestre i que tenen dos destinacions bàsiques: la construcció, on s’utilitzen en barreges asfàltiques i es fan servir com a balast a les vies de tren, especialment en les d’alta velocitat, i l’agricultura, on la seua composició permet aprofitar-les per millorar la fertilitat de les terres en cultius com la vinya de manera similar al que es fa amb la leonardita. Els permisos, que inclouen una extensió de set quadrícules mineres (100 hectàrees cada una), inclouen l’obligació de dipositar una fiança de 8.769 euros per fer front als treballs de restauració posteriors a la mineria. Els treballs previs descarten, d’altra banda, l’existència d’elements “que determinin l’existència de restes arqueològiques dins de la parcel·la afectada”. Els treballs d’investigació hauran de començar en el termini de sis mesos, tot i que “en cap cas no es podrà extreure mineral durant el període de vigència del permís d’investigació sense la corresponent autorització de disponibilitat de recurs, que haurà d’estar degudament justificada, i no podrà tenir finalitats comercials”, estableix la resolució que dona via lliure als sondejos.
