Fira sense mules per la dermatosi
Salàs celebra la vintena edició del seu certamen sense exposició d’animals. Les jornades de la UdL el consoliden entre els principals fòrums tècnics sobre tracció animal d’Europa
Les jornades tècniques van atreure nombrosos participants. - AJUNTAMENT DE SALÀS DE PALLARS
La Fira de Salàs de Pallars viu aquest any una edició extraordinària: compleix vint anys com a Diada de Rememoració del mercat de bestiar cavallí, que es va situar com un referent a la península Ibèrica i el sud d’Europa, però ho fa sense la presència de cavalls ni mules, per estar prohibit moure’ls i concentrar-los a causa de l’epidèmia de DNP (dermatosi nodular porcina). I, alhora, l’esdeveniment es consolida com un dels principals fòrums tècnics sobre els animals de tir amb les jornades de la UdL.
“Està anant molt bé. Hem seguit el mateix esquema que l’any passat, tret que no hem pogut exposar animals per la prohibició per la dermatosi”, explica l’alcalde de Salàs, Toni Millet. Va destacar l’elevada assistència, d’uns centenars de persones, a actes com el sopar firal de divendres i el dinar de germanor, i l’àmplia afluència al fòrum de la universitat. També va ser nombrosa la concurrència, divendres a la tarda, a la presentació del documental Lo Sobrany, de Pere Montiel, veí de Salàs, sobre la creació de la Mulassa, el ninot de cartró-pedra que simbolitza la relació del poble amb la seua fira.
Bona part de les cases de Salàs es convertien temporalment en fondes per als assistents, i alguna fins i tot en centre de lleure tipus cabaret, i s’habilitaven recintes per acollir el bestiar que els tractants havien d’exposar al mercat.
“A Salàs gairebé no queden animals, és un poble de serveis i l’agricultura ja no és el sector principal. La fira, que en realitat és una jornada d’evocació, es va plantejar com un acte cultural, perquè la fira de bestiar cavallí va marcar la vida de Salàs”, assenyala Millet.
El mercat de mules i cavalls, documentat al segle XV i que es va mantenir fins que la mecanització del camp el va substituir en els anys 60, “no només va suposar riquesa econòmica, sinó també una obertura cultural pels contactes amb gent d’altres països i de moltes zones de la Península”, afegeix l’alcalde. Des de fa tres anys, Salàs acull, coincidint amb la fira, unes jornades tècniques i de transferència de coneixement que organitzen la UdL i l’associació catalana de tracció animal sobre aquesta activitat, que continua utilitzant-se, encara que de manera molt localitzada. “Buscaven un entorn on es poguessin fer demostracions de tir i de conreu i adequat per acollir els animals, i allà ens vam entendre de seguida”. El vessant tècnic va fer que la programació comencés ja dijous, malgrat que a porta tancada, amb un seminari sobre els reptes i perspectives de la tracció animal en la gestió forestal. Ahir hi va haver una altra sessió, oberta, sobre el tema.
Per avui diumenge es preveu molta més afluència de públic amb la fira artesanal, que prioritza el producte agroalimentari de proximitat.
