Afició a la pedra seca al Meüll
Unes trenta persones aprenen l’art d’aquesta tècnica constructiva aquest cap de setmana al Jussà. La cinquena edició del projecte #RecuperemelMeüll reuneix participants d’arreu del país
Els participants en el curs, treballant al mur. - MERCÈ PONS
Una trentena de persones participa aquest cap de setmana en la cinquena edició del projecte #RecuperemelMeüll, que se celebra en el marc de la Setmana de la Pedra Seca i que consolida un espai de trobada, aprenentatge i cooperació en aquest petit nucli del terme municipal de Castell de Mur. Veïns i visitants procedents de municipis com Vilafranca del Penedès, Agramunt o Manresa s’han desplaçat fins al Meüll moguts pel desig d’aprendre l’art de la construcció amb pedra seca, una tècnica declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, i alhora contribuir a la recuperació del poble. La formació compta amb el guiatge expert del mestre margener i paleta Josep Maria Martí Isern, de Martigrup Serveis Constructius, representant de la quarta generació d’una família dedicada a aquest ofici.
Martí comparteix amb els assistents la seua experiència, coneixements i passió per un saber transmès de pares a fills, que permet aixecar murs ferms i duradors sense fer servir cap tipus de morter, només mitjançant l’encaix precís de les pedres. El curs combina teoria, pràctica i convivència, oferint una experiència immersiva que va molt més enllà de l’aprenentatge tècnic. Durant la jornada, els participants també van gaudir d’un dinar popular i d’una actuació musical.
La iniciativa compta amb el suport del Geoparc Orígens, l’ajuntament de Castell de Mur i l’Ateneu del Pallars. L’objectiu és recuperar un mur situat en un dels pendents del poble, un espai que el mateix Martí considera idoni per a les formacions i on acostuma a tornar amb freqüència per fer seguiment d’un projecte que “no para de sumar metres”.
El Meüll, situat a més de 1.000 metres d’altitud, és el poble més alt del municipi i un esplèndid mirador sobre la Conca de Tremp. Va començar a despoblar-se a mitjans dels anys cinquanta, i l’última família va marxar el 1972. Avui tot just sis persones hi viuen de forma permanent.
Una d’elles és Mercè Pons, que amb el seu marit Enric ha obert dos cases rurals, reactivant l’economia local. “La gent ve a aquestes jornades molt entregada i amb moltes ganes d’aprendre”, explica Pons, que celebra que “cada any el poble estigui una mica millor i més atractiu”.
“Dignifica el poble”
El projecte organitza jornades de treball dos vegades a l’any, a la primavera i a la tardor, en què es creen vincles entre voluntaris i veïns. Per a Martí, “entre tots hem creat un projecte obert, que dignifica aquest preciós poble”. Alguns participants repeteixen any rere any, atrets per la convivència i la possibilitat de contribuir a conservar un patrimoni que forma part de la identitat del Pallars.
