SEGRE

INFRAESTRUCTURES

El karma del pantà a la Conca de Tremp i al Mig Segre

Els projectes de reg del Pirineu tanquen ferides obertes des que el pla i la ciutat progressaven a costa de la muntanya. La Generalitat salda al Pallars el deute que La Canadiense va contreure fa un segle i conjura el fantasma dels Tres Ponts a Organyà

Aquests tubs formen part de la canonada pressuritzada de 2 km que durà aigua de l’embassament de Sant Antoni al reg de la Conca de Tremp.

Aquests tubs formen part de la canonada pressuritzada de 2 km que durà aigua de l’embassament de Sant Antoni al reg de la Conca de Tremp.

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Pot un pantà tenir karma, la suposada força còsmica de retribució del mal? Potser cal començar a creure que sí quan a la Conca de Tremp i al Mig Segre van prenent forma diversos projectes que, sense ser aquesta la seua finalitat principal, mitigaran les ferides que des de fa ja més d’un segle va anar obrint al país aquella despietada política hidràulica que canalitzava desenvolupament econòmic cap al pla i la ciutat a costa de la muntanya.

La conselleria d’Agricultura té en marxa quatre projectes de regadiu al Pirineu de Lleida que afecten gairebé 6.000 hectàrees. “Tenim l’encàrrec del president de modernitzar la superfície més gran de regadiu possible”, explica Xavier Gispert, director general de Regs i Espais Agraris. La previsions apunten a invertir 110 milions d’euros en 15 anys.

Està en estudi modernitzar tres regs tradicionals: 217 ha de la comunitat d’Angostrina, a Llívia; 987 al Canal de l’Olla i Segalés i al Marge Esquerre de l’Urgellet, a Alàs i Cerc, Ribera d’Urgellet i la Seu, i 167 més a les Basses d’Organyà, que capta les seues aigües del Segre, i al canal de la Font de la Bordonera.

Aquestes dos últimes actuacions tenen un significat especial: es localitzen en un municipi que durant dècades, i fins al seu descart per l’opció de Rialb per reforçar el subministrament del Canal d’Urgell i construir el Segarra-Garrigues, va viure l’amenaça de la inundació per la presa dels Tres Ponts, una cosa que va curtcircuitar les iniciatives de desenvolupament. “S’ha parlat de fer alguna cosa per ordenar l’ús de l’aigua i evitar les pèrdues del canal”, explica l’alcalde, Celestí Roca.

L’actuació de més envergadura es localitza a la Conca de Tremp, on s’està instal·lant una canonada pressuritzada de dos quilòmetres per portar l’aigua de l’embassament de Sant Antoni. “Alhora s’està treballant en la redacció del projecte constructiu actualitzat per ampliar i modificar el regadiu” d’aquesta zona, expliquen fonts d’Agricultura.

“Aquest projecte contempla la definició i valoració de la xarxa primària del marge esquerre revisant propostes prèvies amb un dimensionament més actual”, afegeixen. Es tracta de regar, entre consolidacions i ampliacions, 4.600 ha d’un miler de propietaris a Castell de Mur (665), Gavet de la Conca (703), Isona i Conca Dellà (853), Llimiana (410), Talarn (883) i Tremp (1.149).

L’obra portava parada des del 2015, encara que en realitat el retard del projecte ronda el segle. “Ha costat deu anys reprendre una obra que per a nosaltres és important. A més, és més ambiciós que la que va incomplir La Canadiense”, assenyala Sílvia Romero, alcaldessa de Tremp.

Era una de les compensacions per l’impacte territorial i social del pantà de Sant Antoni (Salàs i Aramunt van perdre prop de 400 habitants) que es va comprometre a executar l’empresa elèctrica el 1912 però que mai va emprendre.

“El regadiu crea possibilitats. Tenim l’aigua i hem d’aprofitar-la. S’obren expectatives de més producció amb menor consum, ja sigui amb segones collites de cultius tradicionals o amb nous vegetals”, anota en aquest sentit Romero.

Hi ha en marxa alguns estudis “sobre cultius i rendiments, per veure quins són susceptibles d’incorporar-los a la zona regable, que es preveu que vagi creixent així que es vagi assolint la xifra del 70% de les adhesions a cada sector”, afegeix.

Al marge de tot plegat, a cap observador del món agrari no se li escapa que el desenvolupament dels regadius al Pallars i l’Alt Urgell té un marcat caràcter estratègic en un context de canvi climàtic en el qual les temperatures comencen a fer inhòspit el pla per a un número creixent de cultius, mentre s’està produint una migració d’altres com la vinya i la fruita de llavor a àrees de mitja muntanya que els garanteixen les hores de fred necessàries per al seu desenvolupament i quan l’avenç de la muntanya i la intensitat dels incendis demanen a crits un canvi en els mosaics agroforestals.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking