La Diputació de Lleida fa un acte de reparació als funcionaris represaliats pel franquisme

En un acte solemne celebrat aquest dijous al Saló de Plens del Palau provincial, la Diputació de Lleida ha dut a terme un exercici de memòria històrica i reparació envers els funcionaris que van patir represàlies durant el règim franquista. La cerimònia, presidida per Joan Talarn, ha comptat amb l'assistència d'uns 170 familiars dels afectats, culminant així un procés de reconeixement oficial a les 537 persones que van ser depurades o represaliades d'alguna manera per l'administració provincial després de la Guerra Civil.

L'acte, conduït per Teresa Ibars, cap del Servei d'Arxius, Estudis i Informació de la Diputació, qui ha eplicat com el treball d'investigació li ha permès aprofundir en les vides d'aquestes persones. "Aquells noms silenciats i avui portats a la llum no eren solament noms, eren persones que tenien una història i que, degut a aquella guerra, van veure truncada, modificada i malmesa", ha assenyalat Ibars, destacant com s'han pogut dignificar noms que aparentment estaven buits de contingut als llistats de l'arxiu.

En representació de les famílies, la doctora Maris Köpcke Tinturé, investigadora del projecte DIGNITY a la Universitat de Barcelona, ha ofert un testimoni emotiu: "La depuració de l'avi va privar la meva família de les condicions bàsiques per a la vida digna; la meva mare mai va tenir un llit propi. Som aquí per celebrar la dignitat dels qui, malgrat la injustícia i les privacions, van lluitar perquè nosaltres, els descendents, tinguéssim una vida millor".

L'abast de la depuració franquista

Els treballs d'investigació han revelat que la Diputació de Lleida va cursar 188 expedients de depuració, dels quals 91 van acabar amb càstigs, mentre que 11 funcionaris ni tan sols es van presentar al procés per evitar represàlies segures. La xifra total, però, s'eleva fins a 537 persones si s'hi suma el personal eventual contractat durant la guerra i aquell, majoritàriament femení, que havia substituït les monges que gestionaven els serveis de beneficència i hospitalaris durant el període republicà.

Durant l'acte s'ha procedit al lliurament simbòlic de documentació als representants de les famílies per part del president Talarn, acompanyat de la vicepresidenta Sandra Castro. També s'ha presentat una placa commemorativa ubicada al passadís d'entrada a la Sala Viladrich, i els assistents han gaudit d'interpretacions musicals a càrrec de la intèrpret Júlia Cruz i el guitarrista Abraham Loho.

Un deure democràtic ineludible

En la seva intervenció, Joan Talarn ha destacat que aquest acte "esdevenia un deure democràtic i de país ineludible, i més en un context on víctimes i botxins no sempre quedaven ben definits". El president ha recordat que l'administració provincial va veure com es produïen "més de mig miler de depuracions" i va subratllar que aquest acte respon a la voluntat de recuperar una part de la història recent i de "reconèixer i reparar, simbòlicament, les víctimes de la repressió franquista".

Prèviament a l'acte principal, s'ha celebrat un ple extraordinari de reparació amb participació de tots els grups polítics de la corporació. A l'esdeveniment hi han assistit també diverses autoritats, com la directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica, Anna Miranda; el regidor de Participació i Drets Civils de l'Ajuntament de Lleida, Roberto Pino; el subdelegat del Govern espanyol, José Crespín; el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, i el diputat al Parlament Josep Vidal.

El minuciós treball de recerca

El Servei d'Arxius, Estudis i Informació de la Diputació ha documentat un total de 701 persones entre funcionaris i interins durant el període 1931-1939, de les quals 537 van patir alguna mena de represàlia. La investigació ha permès reconstruir el procés de depuració, que començava amb una declaració jurada on s'havien de facilitar nombroses dades sobre la situació laboral, afiliació política i sindical, activitats durant la guerra i fins i tot premsa de lectura habitual.

Aquesta documentació era complementada amb informes de la Falange, la Guàrdia Civil, el Govern Civil i els alcaldes corresponents. Amb tot això, l'instructor formulava un plec de càrrecs o dictaminava si hi havia causa de sanció. Els treballadors incorporats després del 18 de juliol de 1936 van ser acomiadats de manera automàtica, sense cap mena d'expedient, fet que explica l'elevat nombre de persones afectades per aquesta purga política.