Pagesos i ecologistes coincideixen a defensar un reg dimensionat en les zepes de Lleida

“Sempre havíem defensat que la UE no era tan restrictiva, que es podia regar en les zepes (zona especial de protecció d’aus)”, afirma Carol Aixut, responsable de Medi Ambient de l’organització agrària UP (Unió de Pagesos), que va rebre com “una bona notícia” el posicionament de la Comissió Europea sobre aquesta activitat: “El reg de terres en una zepa seria possible si les esmentades accions s’inclouen entre les mesures de conservació establertes per al lloc”, va assegurar un portaveu de l’organisme europeu a una consulta de SEGRE sobre el rang de garantia d’aquesta figura de conservació.

“Sempre havíem defensat que es pot regar i la Generalitat sempre ha dit que no”, anota, mentre apunta a la clau del conflicte sobre l’explotació agrària de les zepes, que porta vint anys enfrontant pagesos i conservacionistes malgrat que, en el fons, el seu grau de confluència és més gran que el de les seues discrepàncies.

La clau és el model, és a dir, la magnitud del regadiu i la intensitat de l’explotació del sòl. I allà la posició dels agricultors és diàfana. “No volem exterminar els animals, volem conviure, que hi hagi una convivència”, assenyala Aixut. “Potser hem de fer una agricultura menys intensiva, alguna cosa intermèdia” entre el reg de suport (1.500 m3/ha any) que ara és la màxima aspiració de les 38.000 ha de zepa sense exclusió total de l’aigua i els formats intensius (9.000 m3/ha any) de dos collites dels grans regadius.

El plantejament coincideix amb el de la SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia). “Les zepes i les ZEC (Zona Especial de Conservació) no prohibeixen res, sempre que sigui compatible amb els objectius de conservació. Aquesta és la clau”, explica la seua delegada a Catalunya, Cristina Sánchez, que destaca dos aspectes clau: “Les aus que es protegeixen a Lleida són estepàries” i “la seua protecció inclou algunes coses que són incompatibles amb alguns models de regadiu, com la conservació del mosaic estepari que constitueix el seu hàbitat natural i disposar de menys coberta vegetal de la que genera l’agricultura intensiva”.

“El debat no és reg sí o no, sinó quina superfície es rega i quant. El tema és què es pretén fer”, resumeix, mentre adverteix que formats com la concentració parcel·lària “destrueixen aquest mosaic”.

Sánchez coincideix també amb Aixut en la necessitat de donar suport al pagès que desenvolupa cultius dimensionats en les zepes. “Fa anys que demanem que la PAC primi els agricultors que presten un servei ecosistèmic. No podem pretendre conservar el sisó o la calàndria si no protegim l’agricultor que cuida el medi”.

“Hi hauria d’haver un suport brutal a la gent que s’ha quedat en les zepes”, afegeix, mentre remarca les diferències d’escala, de magnitud i impacte, de l’agroindústria i del petit agricultor de l’explotació familiar.

“És una cosa molt greu, hauríem de demanar responsabilitat”

“Molts dels pagesos amb terres que van ser excloses del reg se n’han anat a la ruïna, i vint anys després ens diuen que sí que es pot regar?”, planteja Carol Aixut, responsable de Medi Ambient de l’organització agrària UP (Unió de Pagesos), qui considera el posicionament de la Comissió Europea favorable a permetre el reg en les zepes (zona especial de protecció d’aus) com “una gran notícia, però molt greu per a l’agricultura”. “Es podia regar amb condicionants, i en lloc d’això hem optat per portar a la ruïna l’agricultura del pla de Lleida. No sé si potser hauríem de demanar responsabilitats”, anota, amb referència a la Generalitat: “Sempre hem defensat que es podia regar i sempre ens han dit que no, i això ha provocat abandó de l’activitat i despoblació.” Els responsables de Comunicació de la conselleria d’Agricultura no van respondre a les sol·licituds de comentaris d’aquest diari.