Les residències principals creixen un 30% en vint anys al Pirineu i les segones, un 96%

El parc d’habitatges ha crescut més d’un 40% al Pirineu en el primer quart de segle, situant aquest àmbit territorial com el primer de Catalunya amb el percentatge d’increment més elevat. Però més de la meitat de les 72.955 vivendes que hi havia el 2021, un 57,23%, corresponien a segones residències, segons dades de l’Idescat. Una xifra que contrasta amb la de dos dècades abans, quan el percentatge era del 41,06%.

Per comarques, el pes de les segones residències suposa un 64,35% a la Val d’Aran, un 63,26% a la Cerdanya, un 62,22% al Pallars Sobirà, un 60,59% a l’Alta Ribagorça, un 52,77% al Pallars Jussà i un 42,32% a l’Alt Urgell.

Les Jornades d’Esterri d’Àneu per a l’Excel·lència ja van revelar el 2024 que tan sols un 43% dels habitatges del Pirineu són primeres residències. De fet, la xifra de vivendes no principals s’ha gairebé duplicat en vint anys al Pirineu, al passar de les 21.309 del 2001 a les 41.753 el 2021 (un 96% més). Però les d’ús habitual han crescut només prop d’un 30%, de 24.014 a 31.202, malgrat el greu problema habitacional de les comarques de muntanya.

Els municipis on el pes de les segones residències es manté com el més elevat són Naut Aran, on el 83,38% (3.969) són habitatges no principals; Alt Àneu, amb un 76,39%; i la Vall de Boí, amb un 74,76%. Les tres localitats estan a prop de les pistes d’esquí.

La dificultat d’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions en general, i al Pirineu, a banda de l’encariment del lloguer, hi ha un problema de falta d’oferta de pisos. Per aquest motiu, responsables municipals veuen necessari ampliar el parc d’habitatges per mantenir la població i dinamitzar el territori. Altres propostes exigeixen fomentar la rehabilitació i activar edificis en desús.

Per municipis

A Lleida, són desenes els municipis amb més del cinquanta per cebnt d’habitatges que són de segona residència. També al pla i el Prepirineu. Destaquen casos com el de Ciutadilla, amb un 70%, o la Coma i la Pedra (85%).

“Continuem una vegada més sentenciats que el nostre poble no pugui créixer en vivenda”, conclou Poch. L’alcaldessa demana que es posi en marxa la iniciativa de tenir un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) adaptat a la realitat de l’àmbit rural.

En el seu cas, la normativa vigent és del 2013 i ha quedat “completament desfasada amb les necessitats actuals”. D’altra banda, afirma que elaborar un altre POUM els suposa una despesa de 100.000 euros durant quatre o cinc anys, fet que per a un ajuntament petit com aquest és “inviable”.

Josa i Tuixén, sense habitatges nous en 25 anys

A Josa i Tuixén, un municipi de poc més d’un centenar d’habitants on no s’ha fet cap nova construcció en aquest primer quart de segle, hi ha demanda per part de diverses famílies que es volen instal·lar al poble. La situació s’arrossega des de fa anys: el 2020 hi havia vuitanta sol·licitants. L’alcaldessa, Marta Poch, assegura que “les zones que hi ha per desenvolupar són inviables” i detalla que malgrat que hi ha promotors que estan interessats a construir habitatges a prop del nucli antic no ho fan pels elevats costos.