SUCCESSOS
Imputat un pilot de dron per arrasar amb herbicida la fruita de diverses plantacions
La Guàrdia Civil li atribueix una fumigació de camps d’ordi a la Noguera que va abrasar la floració dels camps del voltant. Un jutjat l’investiga com a presumpte autor d’un delicte de danys
Una prohibició amb excepcions- L’aplicació aèria de productes fitosanitaris està prohibida a tot l’Estat des del 2012. La norma admet excepcions que requereixen el vistiplau de la Generalitat i només poden realitzar-se si no hi ha “una alternativa tècnicament i econòmicament viable”. - GUÀRDIA CIVIL
El jutjat número 3 de Balaguer investiga com a presumpte autor d’un delicte de danys un pilot de dron d’una empresa de Tarragona que la Guàrdia Civil ha identificat com a autor de la fumigació amb herbicida que, al produir-se “una deriva del producte” fitosanitari, va arrasar la flor de diversos camps de fruiters de la Noguera la primavera passada i va provocar abundants pèrdues als seus propietaris.
El dron que feia anar l’imputat era utilitzat per fumigar amb un herbicida químic uns camps d’ordi per eliminar males herbes. Va utilitzar un producte d’ús autoritzat per a aquesta finalitat, però que només pot aplicar-se arran de terra per, precisament, evitar la generació d’aerosols tòxics.
L’empresa de Tarragona, que no està encartada en la causa penal, no té autorització per “realitzar aplicacions de fitosanitaris mitjançant drons”, van assenyalar les mateixes fonts.
La fumigació aèria, en la qual l’ús de drons i avionetes s’equipara, és una activitat expressament vetada des del 2012 a tot l’Estat. Pot realitzar-se amb autoritzacions específiques de la comunitat autònoma però només quan es tracta d’atacar plagues i no hi ha cap altra alternativa viable per salvar els cultius. L’aplicació amb drons, que en qualsevol cas ha de deixar “una franja de seguretat mínima de 100 metres”, requereix una habilitació específica de l’Aesa (Agència Estatal de Seguretat Aèria).
En aquest cas, “possiblement al no tenir en compte els factors meteorològics, els herbicides es van dispersar per les parcel·les limítrofes”, van explicar fonts de la Guàrdia Civil, i van abrasar la flor dels ametllers, presseguers i nectariners dels camps veïns. Aquell estiu no hi va haver collita en un radi de diversos centenars de metres a partir dels camps d’ordi perquè “les flors que s’havien de convertir en fruits van quedar calcinades”, van anotar.
La causa inclou un peritatge encarregat per les víctimes que xifra les pèrdues en diverses desenes de milers d’euros, i que l’Eprona (Equip de Protecció de la Naturalesa) de la Comandància de la Guàrdia Civil de Lleida va incloure a l’atestat que va entregar al jutjat.
Després de rebre la denúncia dels agricultors afectats, l’Eprona va posar en marxa una investigació, batejada com a Vents de Ponent, que va incloure la participació de tècnics de Sanitat Vegetal de la Generalitat. Aquests van prendre mostres tant de la parcel·la de cereal com dels camps de fruiters que després van ser analitzades al Laboratori Agroalimentari de Cabrils.
“Volem conscienciar la gent que aquest tipus de pràctiques no poden dur-se a terme perquè generen enormes perjudicis”, van explicar fonts de la Guàrdia Civil. “Les aplicacions mitjançant dron estan en auge”, però “han de complir de forma estricta la normativa i comptar amb les autoritzacions”, van remarcar.
L’últim Informe de Plaguicides ressenya la detecció de nivells de residus d’aquests compostos superiors a qui permet la normativa de protecció de la salut en una trentena de punts de la xarxa fluvial de la meitat sud de la demarcació. Vuit rius de Lleida i la Franja estan deteriorats per la seua presència.
Alerta per l’ús sense control de productes tòxics
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha llançat una alerta sobre l’ús descontrolat de biocides a l’agricultura, tant per l’excessiu volum dels productes com per la utilització de químics prohibits a la Unió Europea o a l’Estat espanyol.
