“Quan vaig veure el nen als braços de sa mare, no m’ho vaig pensar”

Encara emocionat i acabant d’assimilar l’expectació que ha generat la seua actuació policial. Així es mostra a SEGRE l’agent de Solsona que fa una setmana va auxiliar un nen de 5 anys que s’havia ennuegat amb una patata mentre dinava amb la seua família en un restaurant de la capital del Solsonès.

En una conversa telefònica, el mosso, veí de Badalona, explica que estaven en un altre servei quan els va arribar l’alerta a través del 112. “El propietari d’un basar havia tancat al migdia i s’havia deixat un client a dins, a qui vam anar a ajudar, quan ens van avisar que hi havia un nen que s’havia ennuegat”, relata. L’agent remarca que això demostra que en aquesta professió “podem passar d’un moment més simpàtic a un altre de molt complicat i dramàtic”. En menys de dos minuts, la patrulla va arribar al restaurant.

“Mentre estàvem de camí parlàvem del que ens podíem trobar i com actuar. Al baixar del cotxe, esperava trobar-m’hi l’ambulància, però encara no havien arribat”, explica. En un moment donat, l’agent va veure la mare que portava el seu fill als braços. “Sabia que havia de fer alguna cosa. Com a pare, em poso a la seua pell i no em podia ni imaginar l’angoixa que estaven passant”, afegeix. “La mare subjectava el nen, que tenia els braços i el cap caiguts. Me’l va donar a mi i no m’ho vaig pensar, vaig començar a fer-li la maniobra de Heimlich.”

En aquell moment, l’agent explica que “li vaig donar el primer cop i no reaccionava i en el segon, tampoc, per la qual cosa vaig començar a sentir una inquietud a l’estómac, fins que amb el tercer cop, el nen va sospirar i jo, també”.

El mateix dia a la tarda va trucar al pare del petit per interessar-se pel seu estat i confia que aviat pugui veure’l. “Em faria il·lusió”, admet.

La família és veïna de Vilanova i la Geltrú. “Soc policia per ajudar els altres i aquesta experiència em reforça encara més a continuar”, assegura el mosso, que porta poc més de dos anys al cos, sent Solsona la seua primera destinació. “Quan vaig saber que havia d’anar-me’n lluny de casa, em va costar, però ara crec que va ser el destí”, afegeix emocionat.

A més, anima la ciutadania a formar-se en primers auxilis i assegura que incrementarà la seua formació. “Mai saps quan et pots trobar amb una situació així. L’important és no entrar en xoc i actuar”, remarca.