Les bitlles de 7 pobles de la Franja de Ponent passen el filtre per ser bé cultural
Cultura intenta salvaguardar aquest patrimoni tant esportiu com social
Una jove participa en una partida de bitlles de nou en un carrer de Campo (Ribagorça). - BIRLLAS CAMPO
Els jocs de bitlles de set localitats de la Franja de Ponent han passat el filtre i seran finalment inclosos entre les modalitats d’aquest joc tradicional, a cavall entre l’esport i l’activitat social, que seran declarats BIC (Bé d’Interès Cultural) pel govern d’Aragó amb la finalitat de preservar-les com a part del patrimoni cultural immaterial del país.
Es tracta dels palitrocs d’Estopanyà del Castell, a la Ribagorça; les birles d’Alcolea de Cinca, al Cinca Mitjà; el palistroc d’Açanui, Esplucs, Albelda i Castellonroi, a la Llitera, i les birles de Fabara, al Baix Aragó-Casp.
Es tracta, en els set casos, de modalitats de bitlles de sis, tradicionalment jugades pels homes i consistents a enderrocar cinc de les sis bitlles i deixar-ne una dreta. La llista inclou les pràctiques de deu localitats més, la majoria de Terol.
L’altra modalitat de bitlles és la de nou, normalment practicada per dones i en la qual vuit peces es col·loquen en cercle envoltant-ne una altra de central i diferent, freqüentment coneguda com rei, reina, pare o àvia i dotada d’“un valor especial o una funció diferenciada en el joc”, assenyala l’ordre per al qual la conselleria de Cultura obre un termini d’audiència de deu dies per presentar al·legacions al text definitiu de la declaració de BIC. El document inclou dinou modalitats de bitlles de nou, entre les quals les de localitats com Campo i Benasc.
La divisió entre els jocs de sis i de nou té, no obstant, excepcions com les birles de Calcena (Saragossa), de sis bitlles però jugada per dones, o les de San Chuan de Plan (Osca), de nou i amb jugadors masculins. Tanmateix, afegeix el document, aquesta divisió per gènere ha evolucionat amb el temps. “Igual que en la majoria de modalitats conegudes, avui es juguen indistintament per tots dos sexes”, assenyala la resolució.
Les bitlles, que a la Franja es jugaven en carrers, places i solars, eren un dels canals de socialització dels veïns durant la primera meitat del segle passat.
Segons indica la resolució de Cultura, el reconeixement dels jocs de bitlles com a BIC immaterial “pretén posar en relleu la diversitat i el caràcter dinàmic” d’aquesta activitat tradicional i “destacar-ne la importància com a element identitari i social de manera que es conscienciï sobre la necessitat d’assegurar la seua transmissió a futures generacions”. “Aquest llegat ha arribat fins a nosaltres gràcies als nombrosos grups locals de veïns que l’han transmès fins als nostres dies, contribuint a revitalitzar-lo i difondre’l” anota el document, que destaca com a “fonamental la tasca d’estudiosos i investigadors o d’organismes com la Federació Aragonesa d’Esports Tradicionals”.
