SEGRE

EQUIPAMENTS

Tanca l’únic escorxador de la Seu d'Urgell per falta de relleu: els ramaders s’han de desplaçar 100 km per sacrificar els animals

Demanen reactivar l’equipament per tractar la carn

Domènec Estany i Victòria Roig, a l’escorxador de la Seu. - A. L. /ACN

Domènec Estany i Victòria Roig, a l’escorxador de la Seu. - A. L. /ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La Seu d’Urgell s’ha quedat sense escorxador des del desembre després de la jubilació dels seus últims gestors. El tancament de l’equipament, en funcionament durant més de 65 anys, ha obligat els ramaders de l’Alt Urgell i d’altres comarques pirinenques a traslladar el seu bestiar a instal·lacions més llunyanes, en alguns casos situades a més de 100 quilòmetres, com les de Balaguer o l’Alta Cerdanya. L’antic gerent, Domènec Estany, explica que feia una dècada que buscava relleu sense èxit. “Les empreses de fora ens veuen massa petits i, per a la gent de la zona, som massa grans”, lamenta. Finalment, com que no ha trobat una fórmula viable, ha optat per jubilar-se i tancar. 

L’escorxador estava preparat per a l’entrada setmanal d’entre 300 i 400 animals, a més de disposar de cambres de maduració i sales d’elaboració de productes carnis preparats per ser distribuïts. Victòria Roig, ajudant de gerència de l’empresa Mafriseu, va destacar que un dels principals avantatges de l’equipament era la possibilitat de fer tot el procés en un mateix espai, des del sacrifici fins a l’envasament. “Les cambres de maduració garantien condicions òptimes de temperatura i humitat, i els clients podien escollir el tipus d’especejament i el temps de maduració”, recorda. 

L’escorxador treballava amb carn de vedella, poltre, corder i porc, i va arribar a concentrar la producció d’unes 130 famílies vinculades a la Indicació Geogràfica Protegida Vedella dels Pirineus Catalans. Des del sector ramader es considera el tancament com “una gran pèrdua”. 

Per la seua banda, Joan Guitart, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques de muntanya, va advertir que aquesta situació resta competitivitat als petits productors i va reclamar la implicació de les administracions per reactivar l’equipament. Va suggerir, fins i tot, un model de gestió compartit pels mateixos ramaders i l’obertura d’un centre complementari per tractar carn de caça atesa la sobrepoblació d’espècies salvatges a les comarques del Pirineu.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking