Pilar Lapuerta

Quin balanç fa de la seua trajectòria?

Aquest treball ha estat un privilegi i un regal. M’ha costat prendre la decisió perquè del primer dia fins a l’últim mai no m’ha pesat anar a treballar. Aquestes setmanes he rebut cartes i regals de molta gent de Guissona i estic molt emocionada. El punt fort de la nostra biblioteca és tenir un públic molt divers. Ve gent de totes les edats, cultures i estudis i sempre he procurat donar un tracte únic i especial a cada un.

Conèixer tant els usuaris li ha permès fer de prescriptora a la carta?

Exacte, quan saps que algú passa per un mal moment, trobes el llibre per recomanar-li i a la inversa, també. Empatitzar amb la gent et permet saber què aconsellar-los.

Va dirigir aquesta biblioteca des del primer dia. Com recorda els seus inicis?

A Guissona hi havia una biblioteca de La Caixa als anys 80 i va tancar. El 1990 es va obrir la biblioteca pública i l’any 2010 vam inaugurar la nova seu. Em vaig patejar tot Catalunya per veure com eren les biblioteques públiques prenent nota del que veia per aconseguir un espai que fos acollidor per a tothom.

Els veïns de Guissona són lectors?

Només diré que en una població de 7.500 habitants, 5.634 tenen el carnet de la biblioteca. És un 72,16% dels veïns mentre que la mitjana nacional és del 42%. Tot això, tenint en compte la idiosincràsia que té Guissona amb una cinquantena de nacionalitats diferents.

El primer lloc on dirigeixen els nouvinguts és justament a la biblioteca.

Això és molt important. Aquí els oferim el carnet i els expliquem com funciona la biblioteca. Si no parlen l’idioma, els atenem en anglès, francès o com podem. Ho fem amb amabilitat i suposo que per aquest motiu tornen, perquè saben que aquí tenen un punt de suport.

Quin paper creu que han de tenir les biblioteques en un moment de certa preocupació per la llengua?

Amb això he estat molt tossuda i mai no parlo en un idioma que no sigui el català. Procuro utilitzar sinònims o explicar-ho dos vegades, però sempre trobant la manera per fer-me entendre. En un lloc públic com una biblioteca s’ha de parlar en català, que és la llengua del nostre país.A finals dels 90 vam començar a fer classes de català i teníem més de 150 persones de nacionalitats diferents que, a part de la llengua, també aprenien tradicions. Ara ho ha assumit l’ajuntament, però en aquella època ho fèiem amb voluntaris, molts d’ells mestres i professors d’institut.

Ara que ha deixat el càrrec, a què vol dedicar el seu temps lliure?

Tinc una llista de persones que he conegut gràcies a la biblioteca i amb qui m’agradaria anar a fer un cafè. També m’han proposat diversos projectes i he de valorar a veure a quins m’uneixo.