La reincidència de tres assassins desafia la societat de Lleida

Mario Casteràs ha passat, després de confessar la setmana passada la mort a ganivetades d’una companya de pis al carrer Ciutat de Fraga, a engrossir, amb Manuel Escudero i Gilberto Chamba, la llista d’homicides reincidents de la demarcació de Ponent en el que va de segle. Tots tres coincideixen a haver reincidit amb dones com a víctimes.

La creença en una font sobrenatural del mal no és necessària”, va deixar escrit el novel·lista Joseph Conrad, autor d’una extensa obra en la qual la violència i el crim eren temàtiques freqüents. L’escriptor polonès considerava que “els homes per si mateixos són molt capaços de qualsevol maldat”. No tots, ni tampoc sempre; encara que sí, en ocasions, alguns.

La confessió que Mario Casteràs Aznar va efectuar diumenge passat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, on es va declarar autor de la mort a ganivetades d’una dona amb qui compartia pis (amb una tercera persona) al carrer Ciutat de Fraga, suposa el tercer episodi de reincidència homicida a Lleida en aquest segle, un registre tan inusual com inquietant.

Els seus dos antecessors van ser Manuel Escudero Carbonell, condemnat a vint anys de presó el 2005 per matar i esquarterar María la Portuguesa als Vins l’agost del 2003, i Gilberto Chamba, que el novembre del 2004 va matar la jove Isabel Bascuñana.

El primer, que portava tres mesos fora de la presó quan va reincidir, havia matat i esquarterat una captaire a Barbastre el 1989. El segon, originari de l’Equador, on se’l coneixia com el monstre de Machala, arrossegava un historial de vuit morts en crims de perfil sexual. Casteràs havia sortit tres mesos i mig abans de Can Brians després de complir condemna per matar, per gelos i a cops de manuella, el 2002 un altre reclús del Centre Penitenciari Ponent.

Què porta algú que ha matat a tornar a matar? “Solen ser persones amb una impulsivitat molt acusada i a qui fer el mal no els genera ansietat. Consideren que ells són el primer i que qualsevol mitjà serveix per a les seues finalitats”, expliquen fonts judicials.

Poden tenir trets psicopàtics, però és infreqüent que pateixin trastorns psicòtics o delirants i mantenen el contacte amb la realitat. I sovint presenten traços narcisistes i/o d’inadaptació social. “Sempre van al davant les seues necessitats, i així és molt difícil mantenir relacions normals”, anoten les mateixes fonts.

Dos psicòlegs i un psiquiatre van qualificar Casteràs en el judici pel crim de la manuella com a “antisocial” i “inestable emocionalment”. Els que van estudiar Escudero el van definir com a “manipulador” i li van atribuir un “trastorn antisocial”, encara que el van veure “capaç de conèixer i valorar la realitat i els seus actes”. En el cas de Chamba, el diagnòstic descriu un psicòpata amb tendència a la necrofília, amb “absència de remordiments i de sensació de culpa” i, també, amb “baixa resistència a la frustració”. “Solen reaccionar quan se senten frustrats, i amb les agressions descarreguen la tensió que han anat acumulant. I si creuen la línia de la mort pot ser que no sàpiguen parar”, afegeixen.

La reincidència, que en aquests tres casos inclou el patró de tenir dones com a víctimes, és una cosa infreqüent entre els homicides.

De tornada a la presó

L’últim estudi sobre aquest factor elaborat per la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, i que va observar dades d’una dècada, xifra en el 6,55% la taxa de condemnats per assassinat o homicidi que tornen a la presó per aquest mateix delicte: un de cada 16, una ràtio que només milloren els falsificadors amb un 6,15% i que, en ambdós casos, es troba a molta distància dels lladres (72,6%) i també dels narcotraficants (42,48%) i els maltractadors (41,6%).

Aquest és el grau de repetició dins de l’escassa cinquena part d’expresidiaris que tornen a la presó. Un estudi de la conselleria de Justícia xifra en el 16,1% la reincidència en el capítol, més ampli, de la violència contra les persones.

Els tres episodis de reincidència homicida registrats a Ponent en el que va de segle, i que suposen almenys dos casos de fracàs de les polítiques de reinserció social, superen amb claredat la freqüència estatal.

Vicenç Mosella: un serial criminal pel qual mai va ser condemnat

Un diagnòstic de psicosi delirant impedeix catalogar formalment com a assassí o homicida en sèrie Vicenç Mosella, el veí de Llobera (Solsonès) que va matar tres persones relacionades amb una antiga finca familiar del bosc de Montraveta de la qual va quedar apartat després del repartiment d’una herència. Mosella va tirotejar el 1973 Julià Tarrès, que havia comprat part de la muntanya, i el 1989, en un permís del psiquiàtric penitenciari de Caraban-chel, els llenyataires Antoni Massana i Josep Utrero, que l’explotaven. No va ser declarat culpable al considerar-lo inimputable la Fiscalia i l’Audiència.