Tres generacions d’una família dignifiquen un temple a Soriguera

L’església de Sant Clem de Mencui, a Soriguera, està tancada des del 1996, quan l’última ostiària que vetllava pel temple va entregar les claus al llavors rector de Sant Feliu de Sort. Des d’aleshores va patir un progressiu deteriorament i va ser víctima de repetits espolis que l’han deixat en un estat pràcticament ruïnós. “La meua besàvia es va encarregar de vetllar pel temple fins als seus últims dies”, explica Gerard Nus, que amb el seu pare, el seu avi i l’historiador Kevin Güell han emprès un “projecte de recuperació, investigació i dignificació” de Sant Clem que, segons explica, “té un possible origen romànic”.

“L’objectiu és restaurar el temple i també la dignitat de la meua besàvia”, afirma Nus, que assegura que la seua família porta més de vint anys “movent-se perquè algú es faci càrrec” dels treballs de restauració que necessita l’edifici. “L’agost de l’any passat vam aconseguir reunir-nos amb el bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, i després de parlar-hi ens va donar la raó i ens va donar el permís per tramitar una petició oficial al bisbat per començar amb el procés de rehabilitació.”

Els treballs van començar el mes d’octubre passat amb la visita d’un arquitecte que, segons Nus, “treballa amb el bisbat”. Ell va ser l’encarregat de desplaçar-se fins a Mencui per comprovar l’estat de l’església i fer algunes fotografies per documentar-ho.

Dos actuacions urgents

Després de la visita, va definir les dos actuacions més urgents que necessita el temple: cobrir la teulada, que actualment està completament enderrocada, i reposar les pedres que, al llarg dels anys, s’han anat extraient d’una de les cantonades de l’edifici, posant-ne en risc l’estabilitat. “El bisbat es va comprometre a actuar, però la burocràcia és molt lenta. Encara no s’ha fet res, i el temple no té temps”, lamenta el jove.

Mentrestant, la família Nus ha començat amb les tasques de desenrunament de l’interior de l’edifici, ja que, segons Gerard Nus, “el bisbat ens va dir que podíem ocupar-nos de retirar la brutícia que s’havia acumulat dins de l’església”. Avi, pare i fill han anat a totes per moure les restes i “classificar les pedres respectant les lloses originals”. També han pogut comprovar que els espolis persisteixen. “Un veí de Mencui es va emportar una d’aquestes pedres i li vam haver de demanar que la tornés”, afirma el jove.

En el transcurs d’aquests treballs també s’ha pogut comprovar que la pica d’aigua beneita de Sant Clem va ser arrancada d’una de les parets. “Vam investigar qui podria haver-se-la emportat i, parlant amb el capellà de Sant Feliu de Sort, ens va dir que era a la seua església”, assegura Nus, que afirma que es tracta d’una “peça romànica”. El jove també conta que “algú va arrancar un oli sobre tela” que hi havia al temple, la qual cosa, segons la seua opinió, “constitueix un atemptat directe contra la cultura i el patrimoni”.

Però no tot han estat males notícies per als Nus, ja que l’avi del Gerard, el Josep Maria, va poder comprovar que la pica on va ser batejat segueix pràcticament intacta dins del temple. “És un orgull immens recuperar la capella on van batejar el meu avi. Aquesta església no és només un edifici, és memòria familiar”, assegura.