“A Gerri hi ha un semàfor que somriu quan passes a 30, això ja ho diu tot”

“A la travessia de Gerri de la Sal hi ha un semàfor que et somriu quan passes a 30 km/h, això ja ho diu tot”, va ser la imatge amb què Josep Castellarnau, hoteler d’Escaló i president de la federació provincial del ram, va descriure les comunicacions al Pirineu de Lleida. Castellarnau va participar amb quatre empresaris més a la taula redona Un futur econòmic connectat dins de la Trobada Connectem el Pirineu, organitzada pel Grup SEGRE al teatre La Lira de Tremp.

Els cinc van coincidir en el fet que les inversions, tot i que benvingudes, arriben tard, i el retard ha llastat el desenvolupament. “Hi ha una pèrdua d’oportunitats per la distància. Hem de passar mig dia al cotxe per atansar-nos a una oportunitat”, va assenyalar Núria Cervós, de l’empresa familiar del mateix nom que opera en el sector serveis i hostaleria.

Cristina Cirera, fundadora i directora de Casa Carrella, d’Abella de la Conca, va narrar com “allà no tenim les mateixes oportunitats. La matèria primera (fruita seca) continua sent-hi, però ens hem hagut de traslladar a Tremp. Això no hauria de passar”. Aquesta sensació d’abandó, en qualsevol cas, conviu amb una altra d’empenta. “Hem de pensar en la C-28 com una via de sortida de Barcelona a Europa. Quan integrem el Pirineu a l’economia de Catalunya hem de pensar en gran: la C-13, la C-14 i la C-28 han de ser vies ràpides”.

Sergi Sebastià, de Fustes Sebastià de Rialp, va ser reivindicatiu: “A Catalunya es desconeix el Pirineu, hi ha un gran desconeixement”, va dir, i va convidar a “mirar el Pirineu com a indústria. Hi ha dos matèries primeres, la fusta i l’aigua, que només són aquí”.