L’empremta perduda de Roma

Un error garrafal en l’estudi Itiner-e, que es presenta com el mapa definitiu del traçat de les vies romanes després d’una intensa prospecció en arxius i registres, ha tornat a l’actualitat l’enigmàtic enclavament de Mendiculeia, situat a la confluència dels termes de Tamarit de Llitera, Esplús i Almacelles i que els historiadors locals porten un segle intentant ubicar amb precisió.

“Mendiculeia era una mansio, un gran centre de postes de la via romana”, explica Víctor Bayona, president del Cellit (Centre d’Estudis Lliterans), que destaca la pràctica impossibilitat de localitzar-la per la transformació que l’agricultura ha aplicat al paisatge pel qual discorria la ruta. Alguns historiadors la vinculen amb una ciutat ilergeta anterior.

Tres factors clau

A què es devia la importància, i amb aquesta la dimensió, de Mendiculeia? Bàsicament, a tres factors vinculats a la ubicació: el militar, al trobar-se en el cor del país dels ilergets; l’econòmic, al tractar-se d’una zona de producció d’espart, base de diverses indústries com la naval o la minera, al fabricar-s’hi cordes, aparells i cistells, i el comercial, a l’estar a la principal ruta del nord de la Península.

Mendiculeia ja se cita en l’Itinerari d’Antonino, un compendi de les vies romanes del segle III. Estava a 22 milles d’Ilerda (Lleida) i a 10 de Tolous (Montsó), és a dir, a 32,5 i 15 km d’una ciutat i l’altra.

Itiner-e, coordinat per professors d’Universitat Autònoma de Barcelona, opta per ubicar Mendiculeia al jaciment de la Vispesa, un parell de quilòmetres a l’est del nucli urbà de Binèfar, i per fer discórrer el tram inicial de la via romana d’Ilerda a Osca (Lleida-Osca) entre la capital de Ponent i la Tolous romana per un traçat similar al de l’N-240.

En realitat, aquesta segona ruta data del trànsit dels segles XIII a XIV, quan sota el regnat de Jaume II la corona va decidir impulsar un camí alternatiu al romà precisament pel seu deteriorament i per la freqüent presència de bandolers.

D’altra banda, el traçat triat a l’estudi discorre diversos quilòmetres al nord de la ruta romana real, la inclosa a la via que anava de Tarraco a Legio VII (Tarragona-Lleó), que vindria a transcórrer per l’actual camí d’Esplús d’Almacelles, i pels que porten d’aquesta localitat lliterana a Valcarca i Binacet i, des d’allà, a Montsó.

Així ho indiquen els mil·liaris, unes fites en les quals la informació de servei es barrejava amb la propaganda imperial, trobats el 2000 a la partida de la Clamor Salada d’Almacelles durant unes obres de millora de la xarxa d’aigües, un altre de localitzat als anys vint del segle passat a la partida de Vallbona, entre Tamarit, Esplús i Almacelles, i un altre més, localitzat el 1956, entre Valcarca i Binacet.

“Això no deixa dubtes sobre el traçat”, explica Víctor Bayona, que s’ha adreçat als autors de l’estudi per assenyalar-los l’error sense haver obtingut resposta.