La Diputació de Lleida aprova per unanimitat una moció que insta a recuperar la Setmana Blanca escolar
El ple ha donat suport a la proposta d'Unitat d'Aran per impulsar esports de neu com a eina de desenvolupament territorial

Escolars esquiant a Port del Comte en una imatge d'arxiu.
El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous per unanimitat una moció per a la recuperació i impuls de la Setmana Blanca com a eina educativa, social i de desenvolupament territorial. La iniciativa, impulsada pel diputat Juan Antonio Serrano d'Unitat d'Aran, ha comptat amb el suport de tots els grups polítics i estableix sis acords concrets per reivindicar aquesta activitat d'interès general que connecta l'alumnat amb el territori pirinenc i les comarques d'interior.
La proposta busca recuperar una tradició que es va instaurar l'any 2009 pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, incorporant una setmana de vacances al febrer dins del calendari escolar. Durant el curs 2010-2011, aquesta implementació va assolir resultats globalment positius en termes educatius, socials i territorials, garantint el respecte pel medi natural i la qualitat pedagògica de l'experiència. L'any 2013 es va tornar a plantejar institucionalment la seva recuperació com una eina estratègica de suport al territori.
Segons exposa Serrano a la moció aprovada, la Setmana Blanca constitueix una iniciativa de gran valor educatiu, social i cultural que "permet a l'alumnat i a les famílies gaudir d'activitats formatives i recreatives vinculades a l'esport, la natura i la convivència". El diputat defensa que aquesta activitat fomenta hàbits de vida saludables, el treball en equip i el coneixement de l'entorn, alhora que contribueix al benestar emocional dels participants i redueix el sedentarisme i l'ús excessiu de pantalles.
Sis acords per garantir l'accessibilitat i la qualitat
La moció aprovada estableix sis compromisos institucionals concrets. El primer acord pretén reivindicar i impulsar la recuperació de la Setmana Blanca com a activitat educativa i social d'interès general. El segon punt se centra a impulsar programes accessibles que garanteixin la participació de tot l'alumnat, evitant les desigualtats econòmiques que en els darrers anys han dificultat l'accés universal a aquesta iniciativa.
El tercer acord promou que les activitats desenvolupades puguin incorporar altres disciplines esportives o activitats d'hivern més enllà dels esports de neu, sempre d'acord amb la disponibilitat d'infraestructures i les característiques de cada destinació. Aquesta mesura té com a objectiu facilitar la participació de tot l'alumnat i reforçar el caràcter educatiu i inclusiu de l'activitat.
El quart punt fomenta la col·laboració entre administracions públiques, centres educatius i entitats esportives per garantir una Setmana Blanca de qualitat, segura i respectuosa amb el medi ambient. El cinquè acord reconeix el paper d'aquesta setmana com a eina de cohesió territorial i de dinamització econòmica del Pirineu i del conjunt de Catalunya, especialment de l'interior.
Finalment, el sisè compromís estableix el trasllat d'aquests acords al Departament de Presidència, al Departament d'Educació i Formació Professional, al Departament d'Esports de la Generalitat, a les diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona, i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
Una eina educativa de primer ordre
La moció destaca que els esports de neu en edat escolar representen molt més que una activitat física, ja que "constitueixen una eina educativa de primer ordre que contribueix de manera decisiva a la formació integral d'infants i joves, connectant aprenentatge, emoció i territori". Des d'aquesta perspectiva, la Setmana Blanca permet treballar competències fora de l'aula que contribueixen a consolidar valors fonamentals com l'esforç, el treball en equip, la convivència i el respecte mutu.
El text aprovat subratlla que aquesta iniciativa ha permès tradicionalment apropar infants i joves als esports d'hivern i al respecte al medi natural, alhora que els acosta al territori i a les comarques de muntanya i d'interior catalanes. Aquest contacte directe contribueix a generar vincles emocionals amb el territori, fomenta el respecte pel medi natural i ajuda a reduir la distància entre el món urbà i el rural.
Impacte econòmic i desestacionalització turística
La moció també reconeix que la Setmana Blanca suposa un impacte positiu i directe en l'economia local i en el conjunt del territori, especialment a les zones de muntanya i d'interior. Segons el document aprovat, aquesta activitat pot esdevenir una eina efectiva per generar activitat econòmica en temporada baixa, reforçar el vincle amb el territori i contribuir a la seva dinamització social i econòmica.
L'experiència de la implementació l'any 2010 va demostrar la idoneïtat d'un model no simultani de realització al conjunt del territori, alineat amb pràctiques ja consolidades en altres països europeus com França. Aquesta organització esglaonada va contribuir a una millor gestió dels fluxos de gent, a evitar concentracions excessives i a optimitzar tant l'impacte educatiu com el retorn econòmic i territorial.
El diputat Serrano conclou que "la inversió que es faci en la Setmana Blanca retorna en forma d'activitat econòmica i manteniment de llocs de treball, contribuint a la desestacionalització turística i al desenvolupament econòmic sostenible de les comarques de muntanya i d'interior catalanes en el seu conjunt".