Un militar d’Arbeca, un dels dos cervells lleidatans del cop d'Estat del 23F

Entre els condemnats per l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981 es troben dos lleidatans, i ambdós van tenir un paper molt important en la revolta.

El primer lleidatà present en la trama és el coronel d’Enginyers Diego Ibáñez Inglés, nascut a Arbeca i destinat el 23F com a segon cap d’Estat Major de la Capitania General de la III Regió Militar. I, com a tal, mà dreta de Jaime Milans del Bosch, tinent general de l’Exèrcit de Terra i cap d’aquesta zona. De fet, en el judici ambdós van compartir advocat defensor. Se’l considera un dels cervells del cop juntament amb Milans.

La sentència que li va imposar presó per rebel·lió militar (la Fiscalia demanava per a ell 15 anys) assenyala que Ibáñez Inglés va celebrar el 23F una reunió a València amb uns altres dos caps d’Estat Major per preparar, per ordre de Milans, l’operació Alerta Roja per treure les tropes al carrer, així com l’operació Túria per protegir els itineraris i habitatges del personal castrense. També es va considerar provat que va redactar al costat de Milans del Bosch “un ban de declaració d’un estat excepcional a la regió”. El seu advocat va demanar l’absolució a l’al·legar que actuava a les ordres de Milans i aquest, al seu torn, de les del rei.

L’altre és el capità de la Guàrdia Civil Vicente Gómez Iglesias, originari de la Torre de Capdella. Era agent del Centre Superior d’Informació de la Defensa (Cesid) i amic del tinent coronel Antonio Tejero. Un dels documents desclassificats dimecres pel Govern central és un informe intern del servei d’intel·ligència en el qual reconeix que sis membres de l’Agrupació Operativa de Missions Especials, entre ells Gómez Iglesias, van participar activament en el 23F. En el text, es detalla que el capità es va lliurar del servei aquell dia al·legant un còlic nefrític i que ja va coincidir amb Tejero a Guipúscoa, conservant l’amistat. En aquell moment assenyalaven que “l’únic punt dubtós és la seua actuació al Parc Automobilístic de la Guàrdia Civil” aquell dia, encara que sí que remarquen que era un dels agents del Cesid que coneixien el 23F abans que passés.

Gómez Iglesias va ser l’únic membre del Cesid condemnat (la Fiscalia li demanava 8 anys) per auxili a la rebel·lió militar. Finalment va ser indultat el 1984. Segons la sentència, va col·laborar en l’embarcament d’agents als autobusos que havien de traslladar-los al Congrés, capitanejats per Tejero. Així mateix, s’indica que visitava amb freqüència el líder colpista en els dies anteriors al 23F i que fins i tot un dia el va portar en el seu propi cotxe a sopar a casa d’uns familiars.

Als documents desclassificats, hi ha diferents cròniques del judici celebrat davant del Consell Suprem de Justícia Militar. No només s’hi inclouen les declaracions de processats i testimonis, sinó que també es deixa constància de l’ambient de la sala, amb la presència de familiars dels militars colpistes i de la premsa. Fins i tot es parla de la relació entre ells, amb recels per part dels generals als espies, com Gómez Iglesias, o la tensió creixent entre Armada i Milans del Bosch.

El judici es va saldar el 3 de juny del 1982 amb penes de 30 anys per a Tejero i Milans del Bosch. 28 persones van rebre penes d’entre un any de suspensió d’ocupació i 6 anys de presó. El tribunal va imposar cinc anys per a Ibáñez Inglés, que el Suprem va augmentar un any després a deu. També va elevar la condemna a Gómez Iglesias de tres a sis anys.

Feijóo demana que torni l’emèrit

La tornada de Joan Carles I a Espanya des del seu exili a Abu Dhabi és una “decisió personal” d’aquest, van assenyalar fonts de la Casa del Rei després del debat obert en la política institucional arran de la desclassificació de els papers del cop. “Crec que seria desitjable que el rei emèrit tornés a Espanya”, va dir el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va respondre que la decisió “depèn exclusivament d’ell” i “en el seu cas, de la Casa Reial.” Aquesta determinació “no li competeix ni al Govern ni de bon tros al líder de l’oposició”, va afegir.

“Aquest general Armada és un potiner”

“Li he dit jo al general [Jaime Milans del Bosch] que és un potiner el general [Alfonso] Armada aquest” , li va explicar la tarda del 23F el tinent coronel Antonio Tejero des del Congrés a l’ultradretà Juan García Carrés en una conversa telefònica intervinguda pel Cos Nacional de Policia i el contingut de la qual va desclassificar dimecres passat el Govern de l’Estat. “El que ha anat allà molt malament, eh, molt malament”, li havia dit abans l’ultra. “El que vol [Armada] és ser president com sigui, al preu que sigui”, afirma més endavant el guàrdia civil revoltat.

Lleida, una “destinació d’escassa importància”

“Destinació d’escassa importància en l’escala de comandament”, és la descripció del lloc de governador militar de Lleida que recull un document sobre el fallit intent colpista del 23 de febrer del 1981 desclassificat dimecres pel Govern espanyol. El lligall recull diversos informes sense firma que portaven als arxius del ministeri de l’Interior més de quatre dècades. “Col·locant el general Armada en un lloc clau s’havien de produir o provocar més situacions que propiciessin l’operació” colpista, afegeix en aquest sentit sobre l’accés del militar l’Estat Major de l’exèrcit.

El bar del Congrés i les ‘festes’ en el judici

Quatre botelles de Moët Chandon, sis de Codorníu, setze caixes de cervesa, dinou botelles de whisky, vint-i-quatre botelles de vi negre... i fins a sumar begudes per valor de 106.672 pessetes van consumir al bar del Congrés els guàrdies civils el 23F. Un dels documents desclassificats dimecres, relatius al judici, indica que “es coneix que a la Residència on estan reclosos l’ambient durant les visites gairebé és festiu, continuant rebent-se abundants regals de pastissos, menjar, whisky, etc. Només el grup Armada-Cortina-Gómez Iglesias continua fora” .

Tensió entre Armada i Milans del Bosch

Els documents també revelen la tensió creixent entre els generals Armada i Milans del Bosch. Hi ha anotacions durant les jornades del judici en el qual fins i tot s’indica que les seues cadires “cada vegada estan més separades” i, en al·lusió a l’ambient a la residència en la qual comparteixen els processats, s’indica que “cada vegada són més notables les tensions” entre ambdós. S’informa que el general Armada ha estat traslladat a una habitació diferent “per evitar incidents que pel que sembla es preveien de continuar en contacte amb la resta de processats”.