La ciutat de l’artesania
La capital del Jussà, primer municipi de Lleida que aconsegueix el segell oficial de Punt d’Interès Artesanal, concentra l’activitat, els tallers i les botigues de més de vint artesans. Un projecte preveu potenciar el sector, donar-li visibilitat i reforçar-lo amb els mestres alimentaris
La il·lustradora Ruseta Sá, en ple procés creatiu al seu estudi.
Passa en tot el Pallars, i a la Seu. Hi ha artesania de tradició, però no hi ha un motiu. Hem coincidit”, explica la il·lustradora Ruseta Sá, una de les trenta artesanes vinculades a Tremp. La seua activitat ha situat la capital del Jussà com el primer Punt d’Interès Artesanal de Lleida. El segell distingeix els municipis i barris amb una “concentració significativa d’activitat artesana” i que “treballen per preservar i promoure els oficis i la producció local”.
El consistori preveu “consolidar i projectar el valor dels oficis artesanals”, reforçar-ne la visibilitat i “impulsar un model de desenvolupament sostenible” que uneixi “el respecte per la identitat cultural i la promoció de l’economia de proximitat”, assenyala la memòria del projecte. Això, afegeix, “contribuiria a reforçar el relat turístic i educatiu del municipi, a generar noves oportunitats per als artesans i a promoure el relleu generacional”.
El pla contempla donar-los espai a les fires locals (arranquen amb Terra de Corder al maig), desenvolupar tallers i activitats educatives i intensificar la seua presència en el projecte Espais Amicc, que busca “minimitzar la desertització comercial”, reutilitzar locals i “generar activitat a partir dels recursos endògens”.
L’Espai A mà, al centre històric, ofereix la producció de la trentena de membres de l’Associació d’Artesania i Art del Pallars, molts dels quals amb els tallers en altres localitats. Dotze artesans més tenen els seus estudis i botigues concentrats a la zona històrica: el Taller Estalzí d’estampació i serigrafia, els fotògrafs Ottzi Tattoo i Uriach, els joiers Palau Simó (també orfebre) i Simó (rellotger alhora), la modista i tintorera Dyes, l’Espai l’Espigol d’arts plàstiques, el taller del litògraf Carles Monegal, els establiments d’art floral Violeta i Flor de Neu, Ruseta Sà i la ceramista Sara-Miques.
“L’associació va nàixer durant la pandèmia, quan ens van tancar les fires”, recorda aquesta última, que va recuperar l’ofici fa tretze anys a Llimiana. El segell, indica, “ens donarà visibilitat. És una manera de reconèixer que a la comarca hi ha una activitat artesana important. És un punt de partida del qual sortirà iniciatives”.
El projecte pretén sumar els artesans alimentaris, com els xarcuters de Casa Badía o els forners de Farré i La Fornera. Encara que no ho preveu la normativa que regula el segell, aquest distintiu “també podria afavorir aquest tipus de professionals”. De fet, uns i altres ja conviuen a Tot al Pallars, el portal que opera com l’Amazon pallarès.
Tant Ruseta Sá com Sara-Miques, elles i les seues obres, tenen un vincle estret amb el paisatge en el qual habiten.
La il·lustradora de Tremp, que des del 2021 compagina les classes i el treball d’estudi, elabora els pigments per a les seues aquarel·les amb terra que recull al Geoparc Orígens i processa al seu taller. “La matèria primera del pigment sempre ha estat la pols de la terra. Això t’ajuda a conèixer millor el lloc on vius”, assenyala.
La ceramista Sara-Miques elabora “peces en les quals estampo fòssils. Creo textures i relleus amb els fòssils que trobo, els utilitzo per crear relleus”. “Els fòssils són una cosa característica al Pallars”, anota.
