Darrere de la processó
El fotògraf Tony Lara capta imatges dels protagonistes en els preparatius de la desfilada a la Seu al llarg de deu anys. “És el meu gra de sorra per deixar constància de la realitat”, en un moment en què és difícil no submergir-se en un món d’imatges generades amb IA

El fotògraf ha captat a la perfecció els moments previs a l’inici dels passos. - TONY LARA
Tony Lara, fotògraf andorrà establert a la Seu d’Urgell, culmina un procés de 10 anys retratant les hores prèvies de la Processó de Divendres Sant de la capital de l’Alt Urgell amb una exposició de fotografies i la publicació d’un llibre que no deixen ningú indiferent. Passos previs és el nom del doble projecte artístic, que ha vist la llum a la Seu amb una mostra, oberta fins al 10 d’abril, a la segona planta del Centre Cívic El Passeig.
Lara defineix el seu treball com “una mirada personal i documental a les 12 hores prèvies” a la Processó, de la qual es té constància des de l’any 1609, “fugint de tota connotació religiosa”. El fotògraf ha estat tota una dècada observant el desenvolupament i els matisos del procés de preparació i captant imatges que permeten als visitants conèixer l’acte d’una manera diferent.
“He acompanyat les persones que fan possible l’activitat, cada divendres sant, des de primera hora del matí fins que es feia fosc i guardava ja la càmera.” “El meu focus no estava en la Passió de Crist, sinó en la part més humana, amb una connexió diferent amb els objectes i els espais”, descriu.
Així, l’enfocament de Passos previs, amb un treball de 40 imatges en exposició i un altre de 132 fotografies en un llibre editat per Edicions Salòria, “va cap a les interioritats i cap als detalls més quotidians i naturals” abans de desfilar pels carrers. Els protagonistes són els integrants de les confraries, de les germandats, de l’associació d’Armats.
El fotògraf destaca que en les imatges “no hi ha res artificial, cap tractament”, assegura. “És el meu gra de sorra per deixar constància de la realitat”, en un moment en què és difícil no submergir-se en un món d’imatges d’IA.