La guerra de l’Iran escanya la ruta de l’alfals de la Franja

“Tenim molts contenidors plens que anaven cap allà i que estan paralitzats a alta mar”, explica Javier Fatás, membre de l’executiva de l’organització agrària Uaga, que ahir va reclamar al Govern central una “actuació urgent” davant del que considera “una emergència comercial de primer ordre”. Es refereix a la ruta de l’alfals des de la vall de l’Ebre als països del golf Pèrsic, que suposa un dels punts forts de l’agricultura de les comarques de la Franja i que els últims anys s’ha convertit en una de les principals línies d’activitat del sector.

L’alfals és a la Llitera, amb 6.450 hectàrees, el segon cultiu en extensió darrere del cereal, mentre que al Baix Cinca ocupa la tercera posició, amb 4.111, només amb la fruita i el cereal al davant. La producció d’aquestes superfícies, que ocupen prop de la cinquena part de la zona alta del Canal d’Aragó i Catalunya, és la base de l’activitat de les empreses deshidratadores, que en els últims anys han consolidat una important línia de negoci amb les exportacions cap als països del golf Pèrsic, on l’elevat contingut proteic i l’alta digestibilitat han situat el vegetal entre els preferits per alimentar els cavalls i els camells de competició.

En els cinc últims anys, i segons les dades de l’Agència Tributària i les Cambres de Comerç, les deshidratadores de la Franja han exportat a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar una mica més de 500.000 tones d’alfals deshidratat que els han suposat una facturació de 161 milions d’euros.

Ara mateix, aquesta ruta comercial es troba al caire del gripat pel tancament de facto de l’estret d’Ormuz, que és la via per la qual la mercaderia arribava amb vaixell a les seues destinacions.

“Aquesta posició guanyada durant dècades pot evaporar-se si la crisi logística persisteix i els compradors busquen nous proveïdors”, va advertir en un comunicat l’organització agrària COAG, que va reclamar al Govern espanyol una bateria de tres mesures: habilitar avals i ajornaments financers per als agricultors i les cooperatives afectats, activar gestions diplomàtiques per garantir la vigència dels contractes i assegurar l’arribada de les remeses quan la via marítima ho permeti (només de la Franja surten entre 100 i 180 enviaments cada any) i obrir una taula de crisi sectorial.

Al tractar-se de vegetal deshidratat les empreses disposen d’un marge més ampli que si fos verd per buscar altres destinacions a la mercaderia a l’espera del desbloqueig de l’estret, encara que en aquest cas topen amb un altre escull: el cost dels nolis del transport s’ha duplicat amb escreix.

Moment crític

“No sabem quant durarà aquesta situació”, explica Fatás, que crida l’atenció sobre el moment crític en el qual s’ha desencadenat aquesta crisi: ara, entre un i dos mesos d’iniciar la collita segons les zones, és el moment en què es negocien els contractes de venda.